<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940</id><updated>2012-02-17T01:32:14.723+01:00</updated><category term='Alpes'/><category term='Running'/><category term='CBXR2010'/><category term='Entrenamiento'/><category term='CAM'/><category term='moviedolacola'/><category term='Kilian'/><category term='ultrafons'/><category term='MTMM'/><category term='Berguedana'/><category term='Koalas Team'/><category term='Ultra Trail'/><category term='Gent'/><category term='Trailwalker'/><category term='montaña'/><category term='Elbrus'/><category term='Maratón'/><category term='libros'/><category term='catacraks'/><category term='Alpinismo'/><category term='Bastarda'/><category term='Barcelona'/><category term='media maratón'/><category term='carrera de montaña'/><category term='cavalls del vent'/><title type='text'>CRACKCATACRACK</title><subtitle type='html'>Estrategia - Cuerpo - Mente by
Lluís Lleida</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>42</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-3762712644718757330</id><published>2011-09-28T13:56:00.000+02:00</published><updated>2011-09-28T13:56:34.789+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CAM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Berguedana'/><title type='text'>EL SECRET PER ARRIBAR TÉ POC SECRET</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-yd4m_AtXL98/ToMJfGmzBRI/AAAAAAAAH14/RQTAu-pHI5g/s1600/2011.09.24+GOSSOL+-+BORRED%25C3%2580+068.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-yd4m_AtXL98/ToMJfGmzBRI/AAAAAAAAH14/RQTAu-pHI5g/s320/2011.09.24+GOSSOL+-+BORRED%25C3%2580+068.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-size: large;"&gt;Primera edició de "La Berguedana del CAM"&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 8pt;"&gt; &lt;/span&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;AVUI, DIUMENGE&lt;br /&gt;Com li vaig prometre, he sortit a córrer amb el meu fill.&amp;nbsp;Des d'un bon principi, noto a les cames les 15 hores i els 54 quilòmetres i 5.700 metres de desnivell acumulat d'ahir.&amp;nbsp;Potser també noti l'edat, que un ja no està per trots un dia sí i altre també.&lt;br /&gt;Mentre corríem per una pista de terra recta en lleugera pendent, Sergi m'ha preguntat: "Per què si penses que no arribaràs al final, et canses i no arribes?".&lt;br /&gt;He meditat uns segons la resposta: "Perquè arribar o no arribar depèn de la teva ment".&amp;nbsp;Sense abandonar el seu alegre ritme de gambada, m'ha mirat buscant una resposta més clarificadora.&amp;nbsp;"Mira –li he dit-, avui estic cansat i adolorit per la pallissa d'ahir a"La Berguedana", però com em fa il·lusió sortir a córrer amb tu i just per aquesta pallissa d'ahir avui em sento feliç i bé, aquí estic.&amp;nbsp;Cansat com estic, la que corre és la meva ment i no les meves cames.&amp;nbsp;Si córrer o no córrer depengués del meu cos segurament ara no seria aquí amb tu, estaria descansant a la terrassa d'un bar".&lt;br /&gt;Com no l'he vist molt convençut -i el seu ritme moderat m'ho permetia- he seguit l'explicació: "Sergi, encara que sembli que el que et porta des d'aquí fins allà és només la força de les teves cames, el que de veritat fa que arribis&amp;nbsp;fins allà és la força de la teva ment.&amp;nbsp;Ella és la que ordena a les cames que es moguin o que no es moguin.&amp;nbsp;Estar físicament fort o entrenat és important i facilita les coses, però és sobretot la teva ment la que ha d'estar forta, és a dir, il·lusionada i motivada davant el repte i convençuda que pot assolir-lo i fins i tot superar-lo.&amp;nbsp;Quan la ment està forta el pensament és positiu i és quan confies que pots fer-ho.&amp;nbsp;Llavors, el cos reacciona també positivament, segueix endavant i augmenten les teves possibilitats d'arribar fins on t'havies proposat.&amp;nbsp;Quan passa al revés, quan la teva ment pensa en negatiu, et debilita.&amp;nbsp;Pensar que no podràs disminueix les teves possibilitats fins a l'extrem d'obligar-te a abandonar.&amp;nbsp;A no arribar.&amp;nbsp;Ho entens ara?".&lt;br /&gt;Amb els seus ulls clavats en l'horitzó m'ha dit: "Sí.&amp;nbsp;Quan arribem a la carretera la creuarem i pujarem la pujada del carrer Manresa fins a dalt i sense parar".&amp;nbsp;En Sergi se sentia fort, pensava en positiu i es veia capaç de fer-ho.&amp;nbsp;Volia fer-ho.&amp;nbsp;La seva ment estava preparada i disposada a superar el repte que tenia per davant.&lt;br /&gt;La seva fragilitat muscular ha escoltat la força de la seva ment i ho ha aconseguit.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;AHIR, DISSABTE&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-HOp1JiSlmRI/ToMKShx2k1I/AAAAAAAAH2E/pg2mxWpiX2g/s1600/2011.09.24%2BGOSSOL%2B-%2BBORRED%25C3%2580%2B002.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-HOp1JiSlmRI/ToMKShx2k1I/AAAAAAAAH2E/pg2mxWpiX2g/s320/2011.09.24%2BGOSSOL%2B-%2BBORRED%25C3%2580%2B002.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt; Això mateix va ser el que va passar durant la primera edició de la travessa de muntanya "La Berguedana del CAM Gósol - Borredà", tant entre els que van recórrer el primer tram, de 26 km (+600 / -750 m), com entre els que&amp;nbsp;van superar o intentar superar la "Integral dels Matxotes", de 54 km (2400 / - 3.300 m).&amp;nbsp;Entre els primers, perquè molts van superar el seu rècord de distància en completar el recorregut de 26 km.&amp;nbsp;Entre els segons, perquè molt pocs abans s'havien enfrontat a aquestes proporcions quilomètriques, de desnivell i horàries.&lt;br /&gt;Uns i altres es van enfrontar a un repte personal que van superar sobretot gràcies a la seva capacitat d'automotivació i positivisme, fonamentada en la il·lusió, l'entusiasme i la voluntat d'avançar.&amp;nbsp;Fins i tot aquells que van arribar al seu límit abans de fer-ho a Borredà van demostrar, pel simple fet d'acceptar participar en aquesta activitat, haver disposat i usat aquestes qualitats, d'altra banda imprescindibles en activitats de llarga distància, alta exigència física i prolongada durada.&lt;br /&gt;La "Integral dels Matxotes" no és cap broma.&amp;nbsp;És una ruta dura, com bé saben els que la van culminar o ho van intentar.&amp;nbsp;Van ser 15 dures hores, amb un tram clau de 10 quilòmetres que vam trigar unes quatre hores a superar, amb pujades quilomètriques que en alguns punts arribaven a pendents properes als 20 graus i que incloïa una cresta llarguíssima i aèria dissimulada entre vegetació.&lt;br /&gt;En aquest tipus d'activitats, convertides en veritables reptes, per molt alta que sigui l'exigència física aquesta sempre és inferior a l'exigència mental.&amp;nbsp;La millor prova d'això és el que sempre passa conforme ens acostem a l'objectiu.&amp;nbsp;Els supervivents de la "Integral dels Matxotes" demostraven amb la seva actitud, comentaris i energia que l'últim tram abans d'arribar a Borredà, d'una mica més de tres hores, era el millor pel que fa a percepció del seu estat físic i, per descomptat&amp;nbsp;, anímic.&amp;nbsp;I això després de ¡12, 13, 14 i 15 hores d’apa som-hi i seguim! Sembla fora de tota lògica, no?&amp;nbsp;La conclusió és òbvia: físicament tots podien més, molt més, perquè la seva ment il·lusionada impulsava els seus passos davant la visió d'un final proper i abastable.&lt;br /&gt;A la convocatòria van respondre companys, amics i coneguts de molt diferent estat físic, experiència, sexe i edat.&amp;nbsp;Només dos d'un total de dotze van abandonar (un per lesió i un altre després d'haver recorregut 40 km i superar el 75% del desnivell total).&lt;br /&gt;Com ha passat en anteriors experiències en les que el grup era de composició tan heterogènia, també a "La Berguedana" vam gaudir d'un gran clima de col·laboració, distès, alegre i festiu, que va propiciar les interrelacions i les noves amistats.&amp;nbsp;Sens dubte, també la pròpia naturalesa de l'activitat: un entorn magnífic, moltes hores junts, gran esforç individual i col·lectiu, algun moment de penúria i pluja, i sobretot compartir el sentit d’un mateix anhel (arribar a Borredà, junts).&amp;nbsp;Tot això va ajudar a crear el gran ambient que vam viure.&lt;br /&gt;Una vegada més, ha estat el camí i tot l'esdevingut en ell, incloses la foscor i les estrelles, el que ha fet d'aquesta experiència quelcom memorable que perdurarà en la nostra memòria.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;DEMÀ, DILLUNS&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-eyuQd4C2v3w/ToMKowtPlwI/AAAAAAAAH2M/8uRWcYjC6Zk/s1600/IMG00250-20110924-1615.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-eyuQd4C2v3w/ToMKowtPlwI/AAAAAAAAH2M/8uRWcYjC6Zk/s320/IMG00250-20110924-1615.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;Ens llevarem del llit per seguir amb la nostra vida quotidiana, però segurament no serem exactament igual que abans de "La Berguedana".&amp;nbsp;Les grans experiències -i crec que per a molts de nosaltres aquesta ha pogut ser-ne una- deixen un petit pòsit en el nostre interior.&amp;nbsp;Una cosa gairebé sempre imperceptible i indescriptible, però que som capaços de percebre clarament.&lt;br /&gt;Un sentiment comú entre tots aquells que han superat els seus límits sol ser el de sentir-se més forts que abans.&amp;nbsp;Una força que no és física.&amp;nbsp;Que només se'ns manifesta interiorment.&amp;nbsp;Una força que ens murmura que si hem pogut aconseguir o superar un objectiu som capaços ara d'enfrontar-nos-en a un altre igual o superior, en el mateix àmbit d'actuació i fins i tot en altres ben diferents, com en el del treball o el de les relacions personals.&lt;br /&gt;Aquesta força no és ni més ni menys que la que brolla de la nostra ment revitalitzada. En aquest cas per "La Berguedana". &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Ja veus, doncs, que l’únic secret per superar els grans reptes te poc secret: ment positiva i capaç, forta.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="220" src="http://player.vimeo.com/video/29566505?title=0&amp;amp;byline=0&amp;amp;portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="400"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;a href="http://vimeo.com/29566505"&gt;I Bergadana: Gósol - Borradà&lt;/a&gt; from &lt;a href="http://vimeo.com/user4164487"&gt;Carlos Valverde&lt;/a&gt; on &lt;a href="http://vimeo.com/"&gt;Vimeo&lt;/a&gt;.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;FELICITATS A TOTS&lt;br /&gt;Àngels: 26 km, primer tram&lt;br /&gt;Carlos: 28 km, segon tram&lt;br /&gt;Enric: Límit personal superat: 26 km&lt;br /&gt;Francesc: Superada la "Integral dels Matxotes"&lt;br /&gt;Francesc: Superada la "Integral dels Matxotes"&lt;br /&gt;Jordi: Superada la "Integral dels Matxotes"amb greu picada d'abella inclosa&lt;br /&gt;Josep: Superada la "Integral dels Matxotes"&lt;br /&gt;Lluís: Límit personal superat: 40 km&lt;br /&gt;Lluís: Superada la "Integral dels Matxotes"&lt;br /&gt;Mercè: Límit personal superat: 26 km&lt;br /&gt;Mònica: Superada la "Integral dels Matxotes"&lt;br /&gt;Raül: retirat per lesió&lt;br /&gt;Roger: Superada la "Integral dels Matxotes"amb NOMÉS 14 ANYS.&lt;br /&gt;Rosa: Límit personal superat: 26 km&lt;br /&gt;Rosa: 26 km, primer tram&lt;br /&gt;Sergi: Límit personal superat: 26 km&lt;br /&gt;Tanya: Superada la "Integral dels Matxotes"&lt;br /&gt;Xavi: Superada la "Integral dels Matxotes"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;AGRAÏMENTS&lt;br /&gt;A la família Camprubí – Gallet, de Borredà, per la rebuda a la meta, la seva hospitalitat i la "coca amb xocolata".&amp;nbsp;També per permetre al seu fill Roger completar la "Integral" tot confiant-lo a un grup d'adults sonats.&lt;br /&gt;A Francesc i Rosa per la seva dedicació i entusiasme contagiós.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/cvalverde1953/20110924IBergadanaGosolBorrada"&gt;(FOTOS)&lt;/a&gt; (VÍDEO)&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-3762712644718757330?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/3762712644718757330/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=3762712644718757330&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3762712644718757330'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3762712644718757330'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/09/el-secret-per-arribar-te-poc-secret.html' title='EL SECRET PER ARRIBAR TÉ POC SECRET'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-yd4m_AtXL98/ToMJfGmzBRI/AAAAAAAAH14/RQTAu-pHI5g/s72-c/2011.09.24+GOSSOL+-+BORRED%25C3%2580+068.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-3020761789842250097</id><published>2011-09-20T16:22:00.000+02:00</published><updated>2011-09-20T16:22:19.200+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><title type='text'>Cursa de la Mercé 2011 a Barcelona</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-G8AVcXjk8W8/TnihjNoPkqI/AAAAAAAAHnw/23eHLYDZGxM/s1600/diploma+cursa+merce+2011.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-G8AVcXjk8W8/TnihjNoPkqI/AAAAAAAAHnw/23eHLYDZGxM/s200/diploma+cursa+merce+2011.jpg" width="141" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Vaig assolir el propòsit de baixar de 50 minuts en els 10 km de la cursa: 47'37". Justet! La organització va decidir que ella organitzava els calaixos de sortida en funció de temps acreditats en anteriors curses. Però a diferencia d'altres vegades i gaire be totes les cursos, aquest cop van ser l'organització la encarregada de "buscar" quin era el temps de cada participant. En el meu cas, no de deurien trobar o buscar, per què em van situar el l'últim calaix de sortida. El resulta va ser què al davant meu tenia milers de persones a les que avançar fent "siga-sagues". Per la resta, be, a excepció dels carrils de repartiment dels isotònics al lloc d'arribada, que es&amp;nbsp;col·lapsen&amp;nbsp;i en fan estar 10 minuts (en el meu cas) fent&amp;nbsp;cua&amp;nbsp;per sortir d'allà.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-3020761789842250097?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/3020761789842250097/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=3020761789842250097&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3020761789842250097'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3020761789842250097'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/09/cursa-de-la-merce-2011-barcelona.html' title='Cursa de la Mercé 2011 a Barcelona'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-G8AVcXjk8W8/TnihjNoPkqI/AAAAAAAAHnw/23eHLYDZGxM/s72-c/diploma+cursa+merce+2011.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-3030874442422281357</id><published>2011-08-21T21:34:00.001+02:00</published><updated>2011-09-28T14:23:43.653+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='cavalls del vent'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><title type='text'>L'ÀNGELS SUPERA EL REPTE SUB-36H A CAVALLS DEL VENT</title><content type='html'>&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA" style="font-size: 16pt;"&gt;CAVALLS DEL VENT SUB-36 H&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;b&gt;&lt;span lang="CA"&gt;18 i 19 d’agost de 2011&lt;/span&gt;&lt;/b&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-4ZLO_GM22gI/TlFcVYsIz_I/AAAAAAAAHiM/Ingo062ld_o/s1600/DSCN0079.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-4ZLO_GM22gI/TlFcVYsIz_I/AAAAAAAAHiM/Ingo062ld_o/s320/DSCN0079.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Al repte personal de l’Àngels Salvador si va sumar el Francesc Batlle i jo mateix. Els temps indicats son totals, es a dir que no descompten els temps de recuperació en els diferents refugis de pas. En tot cas, a excepció de Gresolet, a la resta de refugis de pas vam gastar uns 10-15 minuts entre segellar, beure algun refresc, carregar aigua fresca i comentar la jugada amb els guardes. Al Estasen aquest temps va ser de dos minuts per que anàvem amb el coet al cul.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Sortim a les 06.15h del refugi Rebost. Enfilem direcció Niu d’Aliga i triguem 2.05h a posar el primer segell al passaport de Cavalls del Vent. Seguim i fem cim a Penyes Altes. Arribem a Serrat de les Esposes 4.10h desprès del control de Niu. Acuarius, barretes i seguim. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Fitxem a Cortals 1.40h més tard. 4.00h més i ja som a Prat d’Aguiló. Son les 18.20h. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;En aquesta primera etapa hem consumit 12.05h per recórrer uns 43 km, pujar 2.264 m i baixar 1.864m. Estem cansadets però be. No tenim problemes de llagues, no hem fet cap aterrossada al terra i tampoc torçat els turmells. Ens dutxem amb aigua freda i ens posem roba neta.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Més descansats i hidratats, tot esperant l’hora del sopar, replantegem la jugada de la segona jornada. Hem fet una hora més del previst. Això fa que per assegurar-nos el sub-36h decidim que l’endemà ens llevarem a les 03.45h per sortir del refugi a les 04.30h, encara que sigui de nit. Tenim un frontal pels tres i una bona llum de lluna. Sopem (molt be en qualitat i quantitat) i a dormir.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/-ZJbFKcoKyhQ/TlFcwZPRoJI/AAAAAAAAHiU/p87CMFZtLAY/s1600/DSCN0052.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-ZJbFKcoKyhQ/TlFcwZPRoJI/AAAAAAAAHiU/p87CMFZtLAY/s320/DSCN0052.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;L’esmorzar es força complert. No fa fred. Sortim de Prat al tocar les 04.30h, com teníem previst. La lluna ens il·lumina. Comencem a pujar el Pas dels Gosolans i, un cop a dalt, creuem entre cavalls mig dormits els prats que ens porten a la pista que ens du al Lluís Estasen. Amb 3.10m hem tingut suficient per segellar el passaport i emprendre el descens direcció Gresolet, que ens exigeix un consum de 1.15h més. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;La pujada del Pas del Gosolans, els kilòmetres al trot per la pista del Pedra i el sempre excitant descens a Gresolet, fan que els nostres cossos demanin quelcom més que un altre gel o una penosa barreta energètica. Poso l’accelerador i arribo avançat al refugi de Gresolet on demano als guardes si ens poden segellar, vendre uns acuarius i preparar un entrepà. Gentilment accedeixen i ens preparen unes llesques de pa amb tomata i truita. Quan l’Àngels i en Francesc arriben al refugi no donen crèdit a tan fantàstic i agraït esmorzar!&amp;nbsp; &amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Aquí&amp;nbsp; fem una parada d’uns 30 minuts, entaulats i tot. Tornen les forces i Els Empedrats ara ens semblem menys durs. Però no, sempre son durs de pujar. De Gresolet al Sant Jordi triguem un total de 3.55h. Molta gent escandalosa banyant-se. Fins aquest punt del recorregut hem trobat a molt poca gent. Nosaltres no podem destinat temps al bany, encara que ens ve molt de gust!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-lwScuVKH5s8/TlFc7KcCHLI/AAAAAAAAHiY/tHOmHOeMJdA/s1600/DSCN0062.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-lwScuVKH5s8/TlFc7KcCHLI/AAAAAAAAHiY/tHOmHOeMJdA/s320/DSCN0062.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Al Sant Jordi fem un altre acuarius. Deu minutets i sortim molt contens a pel nostre objectiu final del Rebost. Anem justets de temps. Fem al trot tot el que podem, però unes vegades per que la superfície del terra no es la més adient per córrer i altres per que les nostres cames comencen a notar que portem molt “tute”, no fem tants kilòmetres corren com voldríem. L’estratègia que decidim es anar esgarrapant minuts corren uns centenars de metres aquí, uns altres allà... La qüestió es no perdre de vista el crono i regular les forces!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Finalment, una mica “petadets”, ens acostem a Gréixer desprès de superar el Coll d’Escriu. Torno a avançar-me als companys per anar a buscar aigua a la magnifica font d’aquest meravellós enclavament. Quedem que ens retrobem al riu, tot just abans d’enfilar l’últim tram de pujada al Rebost. Els atrapo abans del riu, amb un litre d’aigua fresca al camelback i mig més al bidó que porto i que ens te que durar fins el final...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Al riu ens remullem la closca, com hem anat fet durant aquest dos dies de calor cada cop que teníem un riu o rierol al peus.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-FAqSzEvR_Cs/TlFdI5OFQZI/AAAAAAAAHic/I0VO3g1e8tE/s1600/DSCN0064.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-FAqSzEvR_Cs/TlFdI5OFQZI/AAAAAAAAHic/I0VO3g1e8tE/s320/DSCN0064.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Tenim alguns dubtes de si podrem mantenir un ritme d’ascens que ens permeti entrar a meta abans de les 18.15h. moment en el que es compliria els nostre compromís de sub-36 hores. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Cavalls del Vent sub-36 hores es un repte físic, però sobre tot estratègic. Cal mesurar molt ve els temps, sobre tot el de descans al refugi a on sopes, dorms i esmorzes. A diferència del sub-24 o la modalitat “open”, el sub-36 pensem que te la proposta intrínseca d’ajustar-se molt a les 36 hores i no de que te’n sobrin (per que això no cal calcular res! Només caldria fer una parada de menys hores al refugi i prendre el tema amb la filosofia “Open”) . Diguem que la gràcia –al menys per a nosaltres- es ajustar-se al màxim possible a les 36 hores i, per tant, fer un esforç de càlcul i de decisions permanent que ens manté en “tensió” fins al final. El risc que assumim es de fer tard, encara que sigui per qüestió de minuts!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Comencem a pujar i veiem el Rebots allà dalt, i lluny. Fa l’efecte que sigui impossible d’arribar allà amb el temps que ens queda!!! &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-kdclHhRAUeQ/TlFdVODSAqI/AAAAAAAAHik/V8KD4WvyLss/s1600/DSCN0077.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-kdclHhRAUeQ/TlFdVODSAqI/AAAAAAAAHik/V8KD4WvyLss/s320/DSCN0077.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;L’Àngels pateix. Va fent, concentrada, sempre al seu ritme dièsel però sense parar-se ni per respirar profundament. Amb la mateixa filosofia ha liquidat Els Empedrats: d’abaix fins a dalt sense parar. El Francesc va donant-li ànims... Jo al davant, marcant el camí perquè no pensi res més que seguir un pas i un altre i un altre... &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Només tenim al cap creuar la carretera de Coll de Pal. Sabem que allà hi ha un indicador que diu “Refugi Rebost a 30 minuts”... Tenim clar que entrarem tots junts. Hem format un equip&amp;nbsp; que com a tal superarà o no conjuntament el repte. &lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Al arribar a la carretera, al desitjat cartellet, encara tenim una hora de marge. Ens relaxem. Sabem que entrem en sub-36 i amés, o farem amb l’estil que volíem: ajustant l’horari. Costa arribar... Cony de refugi, on dimonis ets? Allà! Refugi! Repte superat!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Abraçades. Petons. Rialles. Segell final. Felicitacions de les guardes del refugi. Dutxa revitalitzant. Samarreta neta “Cavalls del Vent” i... Gorra grisa que ens identifica com a sub-36 hores!!!&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;La segona jornada, d’ aproximadament 54 km amb 2511m positius i 2911m negatius,&amp;nbsp; ens ha costat 13.45h. Això fa un total de 25h50m de marxa total i 10h10m a Prat d’Aguiló.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-_cr5izBwJ8U/TlFdkKY2ONI/AAAAAAAAHio/IdQAHot4rUw/s1600/DSCN0082.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://3.bp.blogspot.com/-_cr5izBwJ8U/TlFdkKY2ONI/AAAAAAAAHio/IdQAHot4rUw/s320/DSCN0082.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Ha estat una experiència molt gratificant que us animo a fer... En modalitat sub-24???&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Moltes felicitats al Francesc Batlle (un fitxatge del CAM que promet: dues tirades de 100 km en 15 dies!) i un “xapó” per l’Àngels, la meva companya a la vida, que un dia em va proposar acompanyar-la en aquesta “aventura”. Un cop superat els sub-36 hores ara també es la meva campiona.&amp;nbsp;&amp;nbsp;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;a href="https://picasaweb.google.com/lfdtscp/CAVALLSDELVENTSUB36H"&gt;Les fotos de Cavalls del Vent sub-36h.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-3030874442422281357?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/3030874442422281357/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=3030874442422281357&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3030874442422281357'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3030874442422281357'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/08/langels-supera-el-repte-sub-36h-cavalls.html' title='L&apos;ÀNGELS SUPERA EL REPTE SUB-36H A CAVALLS DEL VENT'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/-4ZLO_GM22gI/TlFcVYsIz_I/AAAAAAAAHiM/Ingo062ld_o/s72-c/DSCN0079.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-6634252067982323621</id><published>2011-08-02T02:04:00.000+02:00</published><updated>2011-08-02T02:04:18.053+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='ultrafons'/><title type='text'>AQUEST ESTIU, UN PARELL DEL CAM S'HAN BANYAT A LA PLATJA D'OLOT</title><content type='html'>&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Francesc&amp;nbsp;Batlle&amp;nbsp;i&amp;nbsp;Lluís&amp;nbsp;Lleida han&amp;nbsp;estat els&amp;nbsp;afortunats&amp;nbsp;que han&amp;nbsp;submergit&amp;nbsp;els seus&amp;nbsp;no gaire estilitzats cossos dins&amp;nbsp;les aigües de la platja de&amp;nbsp;la capital&amp;nbsp;de la Garrotxa.&amp;nbsp;El que no&amp;nbsp;sabem&amp;nbsp;és si&amp;nbsp;ignoraven que&amp;nbsp;a Olot&amp;nbsp;no&amp;nbsp;hi ha&amp;nbsp;platja&amp;nbsp;o&amp;nbsp;si encara&amp;nbsp;sabent-ho&amp;nbsp;els era igual&amp;nbsp;trobar-la a&amp;nbsp;108 quilòmetres&amp;nbsp;de distància.&amp;nbsp;Aquí&amp;nbsp;tenim les&amp;nbsp;redaccions&amp;nbsp;que ens han&amp;nbsp;preparat&amp;nbsp;sobre&amp;nbsp;"Un dia&amp;nbsp;de platja".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;Si vols llegir les respectives cròniques (molt interessants), pots fer-ho en aquest enllaç:&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA"&gt;&lt;a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&amp;amp;pid=explorer&amp;amp;chrome=true&amp;amp;srcid=0Bw9e2kg4l4a7YTQyNzk2Y2QtY2M2MC00MGQ3LTg4NmUtZGYxZGE2ZTQ1Yjdi&amp;amp;hl=en_US"&gt;Cròniques d'Olot.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-6634252067982323621?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/6634252067982323621/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=6634252067982323621&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/6634252067982323621'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/6634252067982323621'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/08/aquest-estiu-un-parell-del-cam-shan.html' title='AQUEST ESTIU, UN PARELL DEL CAM S&apos;HAN BANYAT A LA PLATJA D&apos;OLOT'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-1849930805398962004</id><published>2011-07-22T10:05:00.001+02:00</published><updated>2011-07-22T10:10:32.940+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><title type='text'>OLOT&gt;GIRONA&gt;SANT FELIU DE GUIXOLS 97 KM NOCTURNA NON STOP / SUB-20H</title><content type='html'>&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif;"&gt;Per començar les vacances d’estiu, un bany a la platja d’Olot, que es troba situada a… Sant Feliu de Guixols!&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif;"&gt;Seguint i empalmant a Girona capital &amp;nbsp;dues Vies Verdes, el repte es un trail running de entre 95 i 100 km de distància estimada i uns desnivells força moderats de +516 m i -931 m.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif;"&gt;Per evitar la calor i donar una mica més d’ambient, gran part del recorregut es farà amb llums frontals (lluna nova del 30 al 31 de juliol, el sol marxa a les 21.59h i torna a les 07.22h).&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif;"&gt;Cada participant serà autònom i autosuficient.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;i style="mso-bidi-font-style: normal;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif;"&gt;Es una proposta del company Lluís Lleida.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 14pt;"&gt;FITXA TÈCNICA&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10pt;"&gt;·&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Kilometratge: 95 – 100 km&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10pt;"&gt;·&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Desnivells acumulats: +516M -931M&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10pt;"&gt;·&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Temps estimat: entre 14 i 20 hores&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10pt;"&gt;·&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Tram Olot – Girona: 57 km&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="color: white;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Symbol; font-size: 10pt;"&gt;·&lt;span style="font: normal normal normal 7pt/normal 'Times New Roman';"&gt;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp;&amp;nbsp; &lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;Tram Girona – Sant Feliu: 40 km&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="vorzeile" style="margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; margin-left: 18.0pt; margin-right: 0cm; margin-top: 0cm; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: white; font-family: Corbel, sans-serif; font-size: 10pt;"&gt;&lt;a href="https://docs.google.com/viewer?a=v&amp;amp;pid=explorer&amp;amp;chrome=true&amp;amp;srcid=0Bw9e2kg4l4a7MTI4OWNjNjktZGE2MS00N2FlLWE4MDQtMGQyNzY1YmU3ZGM1&amp;amp;hl=en_US"&gt;Tota la informació en PDF.&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-1849930805398962004?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/1849930805398962004/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=1849930805398962004&amp;isPopup=true' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1849930805398962004'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1849930805398962004'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/07/olotgironasant-feliu-de-guixols-97-km_22.html' title='OLOT&gt;GIRONA&gt;SANT FELIU DE GUIXOLS 97 KM NOCTURNA NON STOP / SUB-20H'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-5193468009482283886</id><published>2011-06-27T20:40:00.004+02:00</published><updated>2011-09-28T14:24:36.237+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><title type='text'>Finalitza el projecte Experiència 4000</title><content type='html'>Última entrada de www.experiencia4000.com: LA FORTUNA DE FRACASSAR&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/-t3p1xyzXwOM/TgjPitjlJQI/AAAAAAAAHTs/tZDFafEcWu0/s1600/DSCF3069.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-t3p1xyzXwOM/TgjPitjlJQI/AAAAAAAAHTs/tZDFafEcWu0/s320/DSCF3069.JPG" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Més fotografies a www.experiencia4000.com&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;&lt;br /&gt;"Si recordes, en tancar les portes de l'autocar a Parets, els organitzadors us vam dir que donàvem per acabat el projecte Experiència 4000.&amp;nbsp;Des del punt de vista d'aportar-vos motivació, coneixement, voluntat i confiança per intentar ascendir un pic de 4.000 metres, el treball estava fet.&amp;nbsp;Sense treure mèrit a l'exigent i sempre costós ascens que encara teníem per davant, enteníem que l'èxit personal de cada un de vosaltres era haver decidit participar en el projecte.&amp;nbsp;L'èxit era estar dins d'aquell autocar, atorgant gairebé rang d'anècdota al fet d'assolir o no el cim del Bishorn.&lt;br /&gt;Doncs bé, hem de reconèixer que estàvem equivocats.&amp;nbsp;No sabíem que el Bishorn havia decidit que Experiència 4000 no acabava a Parets, que seguia en els seus vessants nevats.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;El Bishorn diu la seva&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;La muntanya continuà el projecte pel seu compte i es va obstinar que seguíssim sumant experiències, sensacions i sentiments que ens s'enriquissin com a muntanyencs i, per descomptat, també com a persones.&lt;br /&gt;Sense ningú demanar-li, ella va decidir que aprendríem més si en lloc de fer-nos gaudir d'un tranquil ascens es mostrava inexpugnable i capritxosa.&lt;br /&gt;Ella sabia que oferint-nos un dia assolellat, calorós, clar i sense més vent que les nostres esbufegades gairebé tots nosaltres arribaríem al seu cim i, un cop allà, ens fondrien en abraçades, petons i llàgrimes d'alegria.&amp;nbsp;És més, ben segur sabia que molts tornaríem a casa ansiosos per explicar que després de molt esforç i preparació havíem aconseguit trepitjar un alt cim dels Alps, que havíem estat capaços de fer realitat el nostre petit somni, i que havíem viscut un èxit inenarrable.&lt;br /&gt;Però perquè creixéssim en la nostra afició i aprofundíssim en la nostra voluntat de superació, el Bishorn va canviar el sol per la boira, la calor pel fred i la brisa pel vent gelat.&amp;nbsp;La muntanya es va obstinar en que aconseguíssim un cim diferent al seu: el cim de l'experiència.&amp;nbsp;Aquesta és la forma que tenen totes les muntanyes de fer-nos retornar d'elles una mica més savis.&amp;nbsp;Perquè renunciar a un objectiu immediat i que se suposa a l'abast pot ser desil·lusionant, cruel i fins i tot dolorós, però també sol convertir-se en la decisió més sàvia i encertada que puguem prendre en segons quina circumstància quan l'escenari és l'alta muntanya.&lt;br /&gt;Al Bishorn no vam fer cim, però vam fer alguna cosa tant o més interessant: vam decidir renunciar.&amp;nbsp;O el que és el mateix, vam decidir sortir d'allà més savis i experts per poder aplicar aquest aprenentatge en futures ocasions, dins i fora de la muntanya.&lt;br /&gt;Les diferents cordades es van retirar entre els 3.900 i els 4.060 metres d'altitud, és a dir, a tan sols 250 o 90 metres del cim, respectivament.&amp;nbsp;O el que és el mateix, a una hora els últims i a uns 15 minuts o menys els segons.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Tot un èxit, o no?&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;És un fracàs aquesta renúncia a un cim que tenim tan proper?&amp;nbsp;Quan pensis en tot el que ha passat i quan les lògiques sensacions de desencís o frustració siguin només una ombra, és possible que arribis a aquesta conclusió: que hem tingut la fortuna de fracassar.&lt;br /&gt;L'experiència de la renúncia per motius climatològics* i sortir tots indemnes d'una situació complexa** (en argot, "un bon pollastre") va ser la millor lliçó, el colofó ​​ideal per a un projecte amb els objectius que plantejava &lt;em&gt;Experiència 4000&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;Pensem que fer cim al Bishorn hagués estat de gran satisfacció per a cada un de nosaltres. Per a molts de vosaltres significava la superació d’un veritable i gran repte.&amp;nbsp;I això hauria estat fantàstic, sens dubte.&amp;nbsp;Però la realitat ha estat una altra i, per tant, les satisfaccions també hi són, però són altres i, creiem, molt més valuoses en el camí pel qual avances.&lt;br /&gt;Amb el "fracàs" del Bishorn hem tingut la fortuna d'experimentar i aprendre:&lt;br /&gt;&lt;ul&gt;&lt;li&gt;Que no son les nostres condicions si no les condicions climatològiques de l'alta muntanya -incontrolables i moltes vegades poc predictibles- les que poden decidir el final de la partida.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que les coses canvien molt de pressa allà dalt.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que l'anticipació és bona companya de cordada per minimitzar riscos majors.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que cinc minuts més poden significar una eternitat.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que treballar en equip ajuda a superar els moments de desmotivació, defalliment, pànic, ansietat...&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que depenem molt els uns dels altres: "Jo sol, ¿hauria estat més fàcil o més difícil?"&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que l'autosuficiència en el més ampli sentit del terme és una eina de supervivència imprescindible en la motxilla.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que en determinades circumstàncies la decisió ràpida i taxativa presa des de l'experiència i la conformitat és la millor arma per fer front a l'impredictible.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que les coses, com el Bishorn, no sempre resulten tan fàcils i assequibles com semblen.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que la por, la incertesa i la decepció, propis o de tercers, afegeixen un factor de risc més que cal aprendre a gestionar (Si vas venir al Puigmal recordaràs el que va dir en Daniel Lleida: "en situacions límit o d'emergència el primer que es perd és el sentit comú, que&amp;nbsp;és l'últim que hauríem de perdre").&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que hem arribat fins i tot a dubtar de nosaltres mateixos i dels demés, però finalment hem après a confiar més en nosaltres mateixos i en els altres a través de les nostres i les seves capacitats.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que teníem punts forts i febles per descobrir.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que podem confiar en el bon material que fem servir.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Què podem més del que crèiem.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que el futur és i depèn de les decisions i accions que prenem en el present.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que no som res.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que al mateix temps ho som tot.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que vam actuar en tot moment com un equip.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que vam saber funcionar com a equip en els moments delicats.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que totes les cordades van actuar amb responsabilitat cap a elles mateixes i cap a la resta de cordades, garantint la seva seguretat i la dels altres.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que la renúncia en aquesta experiència ens servirà molt més en la nostra trajectòria humana i esportiva que un cim anotat a la nostra agenda d'èxits muntanyencs.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;Que el significat de “amunt, sempre amunt” no és quedar-se amunt sinó seguir anant cap amunt.&amp;nbsp;I per aconseguir seguir amunt, algunes vegades és necessari primer baixar.&lt;/li&gt;&lt;li&gt;I molt més...&lt;/li&gt;&lt;/ul&gt;Per tot això, moltes felicitats per aquest cim que has assolit anomenat &lt;em&gt;Experiència 4000&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;Gràcies per participar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: medium;"&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;&lt;strong&gt;Amunt, sempre amunt!&lt;/strong&gt;&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Equip Organitzador E4K.&lt;/em&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;* Boira intensa, baixada dràstica de temperatura, visibilitat molt limitada, màscares de torb gelades, un sol GPS operatiu, pèrdua d’un dels dos walkie talkie...&lt;br /&gt;** No es veu un “pijo”, només mig.&amp;nbsp;La traça d'ascens es perd, per tant, la de descens desapareix.&amp;nbsp;Vam decidir crear una nova seguint el track de l’únic GPS operatiu.&amp;nbsp;Alguns membres de l'equip es veuen afectats per crisis d'ansietat o pànic.&amp;nbsp;En un moment o altre, la majoria sent cert grau d'indecisió, incertesa o inseguretat.&amp;nbsp;Silenci absolut."&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-5193468009482283886?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/5193468009482283886/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=5193468009482283886&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/5193468009482283886'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/5193468009482283886'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/06/finalitza-el-projecte-experiencia-4000.html' title='Finalitza el projecte Experiència 4000'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/-t3p1xyzXwOM/TgjPitjlJQI/AAAAAAAAHTs/tZDFafEcWu0/s72-c/DSCF3069.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-299037356236239651</id><published>2011-05-17T03:05:00.000+02:00</published><updated>2011-05-17T03:05:12.912+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='MTMM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><title type='text'>Tanquem inscripcions al Micro Trail de Borredà</title><content type='html'>&lt;h2 style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #cc0000; font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 16.0pt; font-weight: normal; mso-ansi-language: CA; mso-fareast-font-family: &amp;quot;Times New Roman&amp;quot;;"&gt;El Micro Trail Mont Marc 2011 t’espera. A que tens més por, a les pujades o a les&amp;nbsp; pedres?&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/h2&gt;&lt;div style="border-color: initial; border-style: initial; font-style: inherit; font-weight: inherit; margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;"&gt;Places limitades només per a valents. &lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;"&gt;23 de maig data límit per fer la teva inscripció.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; vertical-align: baseline;"&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #333333; font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;"&gt;No et perdis el &lt;u&gt;segon vídeo&lt;/u&gt; amb el test en versió trail running i &lt;u&gt;tota la informació&lt;/u&gt; que necessites per decidir-te a: &lt;a href="http://microtrailmontmarc2011.wordpress.com/"&gt;http://microtrailmontmarc2011.wordpress.com/&lt;/a&gt;&lt;/span&gt;&lt;span lang="CA" style="color: #cc0000; font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: CA;"&gt;&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="EN-US" style="color: #c00000; font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; font-size: 14.0pt; mso-ansi-language: EN-US;"&gt;Aquest any et menjaràs fins i tot les pedres.&lt;o:p&gt;&lt;/o:p&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-ansi-language: EN-US;"&gt;L’Equip Organitzador del MTMM2011&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;i&gt;&lt;span lang="EN-US" style="font-family: &amp;quot;Arial Narrow&amp;quot;,&amp;quot;sans-serif&amp;quot;; mso-ansi-language: EN-US;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/i&gt;Teniu info a la &lt;a href="http://microtrailmontmarc2011.wordpress.com/"&gt;web &lt;/a&gt;i aquí un petit testimoni:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://i.ytimg.com/vi/MDgjkditJVo/0.jpg"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/MDgjkditJVo?f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/MDgjkditJVo?f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-299037356236239651?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/299037356236239651/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=299037356236239651&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/299037356236239651'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/299037356236239651'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/05/tanquem-inscripcions-al-micro-trail-de.html' title='Tanquem inscripcions al Micro Trail de Borredà'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-1851270372315282567</id><published>2011-05-05T17:42:00.004+02:00</published><updated>2011-05-05T17:48:49.398+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Entrenamiento'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CAM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='MTMM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Trailwalker'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CBXR2010'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><title type='text'>Juliol serà un mes avorrit</title><content type='html'>&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"&gt;Estic content i alhora nerviós.Demà passat és el principi de la fi.&amp;nbsp;M'explico.&amp;nbsp;Dissabte es&amp;nbsp;dóna&amp;nbsp;la sortida&amp;nbsp;de la&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.trailwalker.intermonoxfam.org/"&gt;Intermón&amp;nbsp;Oxfam&amp;nbsp;Trailwalker&lt;/a&gt;.&amp;nbsp;Vaig&amp;nbsp;d'assistència&amp;nbsp;de l'equip&amp;nbsp;de&amp;nbsp;la UEC&amp;nbsp;de&amp;nbsp;Sants, de&amp;nbsp;suport&amp;nbsp;de l'equip&lt;a href="http://www.ictfiltracion.com/"&gt;&amp;nbsp;ICT&amp;nbsp;Filtración&lt;/a&gt; i&amp;nbsp;de&amp;nbsp;contacte&amp;nbsp;amb&amp;nbsp;l'equip &lt;a href="http://www.cam-solidari./"&gt;CAM-Solidari.&lt;/a&gt;&amp;nbsp;El&amp;nbsp;primer&amp;nbsp;va ser&amp;nbsp;qui&amp;nbsp;em&amp;nbsp;va demanar&amp;nbsp;participar&amp;nbsp;amb&amp;nbsp;ells&amp;nbsp;en&amp;nbsp;aquesta aventura.&amp;nbsp;Al&amp;nbsp;segon&amp;nbsp;li&amp;nbsp;vaig proposar jo de participar-hi oferint-me com a preparador, i al&amp;nbsp;tercer,&amp;nbsp;l'equip&amp;nbsp;del meu&amp;nbsp;club, doncs això,&amp;nbsp;que&amp;nbsp;ja&amp;nbsp;no hi havia&amp;nbsp;més&amp;nbsp;possibilitats&amp;nbsp;de&amp;nbsp;fer&amp;nbsp;alguna cosa&amp;nbsp;amb ells.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"&gt;Durant&amp;nbsp;els&amp;nbsp;últims&amp;nbsp;mesos&amp;nbsp;he&amp;nbsp;estat&amp;nbsp;"entrenant"&amp;nbsp;a l'ICT&amp;nbsp;Filtración.&amp;nbsp;Tots&amp;nbsp;els&amp;nbsp;components de l'equip&amp;nbsp;són&amp;nbsp;nous&amp;nbsp;en&amp;nbsp;això,&amp;nbsp;per&amp;nbsp;això&amp;nbsp;estic&amp;nbsp;molt&amp;nbsp;a sobre&amp;nbsp;d'ells.&amp;nbsp;L’experiència ha estat súper satisfactòria per a mi (i espero que per a ells també, es clar). .&amp;nbsp;Racionalment&amp;nbsp;estaré&amp;nbsp;complint&amp;nbsp;el meu&amp;nbsp;compromís&amp;nbsp;amb&amp;nbsp;els&amp;nbsp;de la&amp;nbsp;UEC, però&amp;nbsp;emocionalment&amp;nbsp;estaré&amp;nbsp;amb&amp;nbsp;els&amp;nbsp;d'ICT&amp;nbsp;Filtración.&amp;nbsp;Espero&amp;nbsp;poder-los&amp;nbsp;anar&amp;nbsp;motivant&amp;nbsp;si ens&amp;nbsp;trobem en&amp;nbsp;els&amp;nbsp;avituallaments.&amp;nbsp;Els&amp;nbsp;he&amp;nbsp;fet&amp;nbsp;aquest&amp;nbsp;vídeo d'última&amp;nbsp;hora.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"&gt;&lt;object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://i.ytimg.com/vi/L41fIepDl18/0.jpg" height="266" width="320"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/L41fIepDl18?f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/L41fIepDl18?f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="MsoNormal"&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: inherit;"&gt;&lt;br /&gt;La&amp;nbsp;setmana&amp;nbsp;després&amp;nbsp;em&amp;nbsp;toca&amp;nbsp;la&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.costabravaxtremrunning.com/ca/index.php"&gt;Costa&amp;nbsp;Brava&amp;nbsp;Extrem&amp;nbsp;Running&lt;/a&gt;, per&amp;nbsp;això&amp;nbsp;vaig decidir&amp;nbsp;no participar&amp;nbsp;en l'equip de&amp;nbsp;competició de&amp;nbsp;la&amp;nbsp;Trailwalker.&amp;nbsp;Se'm&amp;nbsp;feia&amp;nbsp;difícil&amp;nbsp;pensar&amp;nbsp;en&amp;nbsp;una recuperació&amp;nbsp;òptima&amp;nbsp;dels&amp;nbsp;100&amp;nbsp;km de&amp;nbsp;la&amp;nbsp;IOT&amp;nbsp;per&amp;nbsp;enfrontar, una&amp;nbsp;setmana&amp;nbsp;després, els&amp;nbsp;135km&amp;nbsp;i&amp;nbsp;5.500&amp;nbsp;metres&amp;nbsp;positius&amp;nbsp;en&amp;nbsp;25&amp;nbsp;hores&amp;nbsp;de&amp;nbsp;la&amp;nbsp;CBXR.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"&gt;&lt;object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/xlegv1SwkyQ/0.jpg" height="266" width="320"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/xlegv1SwkyQ&amp;fs=1&amp;source=uds" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/xlegv1SwkyQ&amp;fs=1&amp;source=uds" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: inherit;"&gt;&lt;br /&gt;Després,&amp;nbsp;el 4&amp;nbsp;de juny, el&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.microtrailmontmarc2011.wordpress.com/"&gt;Micro&amp;nbsp;Trail&amp;nbsp;Mont&amp;nbsp;Marc&lt;/a&gt;&amp;nbsp;de&amp;nbsp;Borredà, del que en sóc&amp;nbsp;organitzador (estàs&amp;nbsp;convidat a participar).&amp;nbsp;No&amp;nbsp;sé si&amp;nbsp;la&amp;nbsp;correré.&amp;nbsp;Dependrà&amp;nbsp;de&amp;nbsp;dues coses:&amp;nbsp;de&amp;nbsp;la meva&amp;nbsp;recuperació després de&amp;nbsp;la&amp;nbsp;CBXR&amp;nbsp;i&amp;nbsp;de&amp;nbsp;com&amp;nbsp;tingui&amp;nbsp;resolt&amp;nbsp;tots&amp;nbsp;els&amp;nbsp;temes&amp;nbsp;organitzatius&amp;nbsp;per a una carrera&amp;nbsp;que&amp;nbsp;en&amp;nbsp;aquesta&amp;nbsp;segona&amp;nbsp;edició&amp;nbsp;segurament&amp;nbsp;superarà&amp;nbsp;els&amp;nbsp;150&amp;nbsp;participants. Veurem&amp;nbsp;què&amp;nbsp;decideixo.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;span class="Apple-style-span" style="font-family: inherit;"&gt;&lt;object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://i.ytimg.com/vi/lv5Tc-inB8A/0.jpg" height="266" width="320"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/lv5Tc-inB8A?f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" /&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /&gt;&lt;embed width="320" height="266" src="http://www.youtube.com/v/lv5Tc-inB8A?f=user_uploads&amp;c=google-webdrive-0&amp;app=youtube_gdata" type="application/x-shockwave-flash"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;span lang="CA" style="font-family: inherit;"&gt;&lt;br /&gt;Finalment,&amp;nbsp;per&amp;nbsp;al&amp;nbsp;26&amp;nbsp;del mateix&amp;nbsp;mes,&amp;nbsp;Alps.&amp;nbsp;El&amp;nbsp;projecte&amp;nbsp;&lt;a href="http://www.experiencia4000.com/"&gt;Experiència&amp;nbsp;4000&lt;/a&gt;&amp;nbsp;serà&amp;nbsp;el&amp;nbsp;colofó&amp;nbsp;​​a sis&amp;nbsp;intensíssims&amp;nbsp;mesos&amp;nbsp;d'organització&amp;nbsp;i&amp;nbsp;coordinació&amp;nbsp;d'esdeveniments,&amp;nbsp;i&amp;nbsp;de&amp;nbsp;participació en&amp;nbsp;ells&amp;nbsp;des&amp;nbsp;del&amp;nbsp;punt&amp;nbsp;de&amp;nbsp;vista d’impulsor, de coordinador, &amp;nbsp;d’entrenador i de formador.&lt;br /&gt;Total,&amp;nbsp;que vist&amp;nbsp;el&amp;nbsp;historial,&amp;nbsp;juliol&amp;nbsp;ja em sembla&amp;nbsp;avorrit...&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-1851270372315282567?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/1851270372315282567/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=1851270372315282567&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1851270372315282567'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1851270372315282567'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/05/juliol-sera-un-mes-avorrit.html' title='Juliol serà un mes avorrit'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-8691832159868209043</id><published>2011-03-28T11:25:00.000+02:00</published><updated>2011-03-28T11:25:34.129+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gent'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Kilian'/><title type='text'>El siginficat de guanyar</title><content type='html'>“Guanyar no vol dir acabar en primera posició. No vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits i les nostres pors. Guanyar vol dir superar-se a un mateix i fer realitat els somnis. Hi ha moltes curses que he acabat en primera posició, però en les quals no m’he sentit un guanyador. En creuar la meta no he plorat, no he saltat d’alegria i les meves emocions no han estat una tempesta sense rumb. Simplement, avia de guanyar la cursa, acabar davant dels altres i, abans i durant la cursa, estava segur que arribaria el primer. Sabia que no era un somni, i en cap moment la meva ment no va arribar a plantejar-se què seria el no vèncer. (...) No hi ha cap repte, no hi ha cap somni que es desperti al darrera. I això, al menys per a mi, no és guanyar. Al contrari, he vist grans guanyadors, persones que s’han vençut a elles mateixes i que han creuat la línea de l’arribada plorant, sense forces, però no per l’esgotament físic, que també, sinó sobretot per haver aconseguit acabar allò que ells sabien que en el fons només era fruit dels seus somnis. He vist gent seure al terra en creuar la meta de l’Ultra Trail del Mont Blanc i quedar-se asseguts durant hores amb la mirada perduda, amb el més gran somriure dintre seu, encara sense creure’s que el que acaben de fer no forma part d’una trampa de la ment. Saben que en despertar-se podrien dir-se que si, que ho van aconseguir, que van vèncer tots els temors i que van baixar dels somnis per fer-los realitat. He vist persones que, tot i arribar quan els primers ja han tingut temps de dutxar-se, de dinar i potser fins i tot de fer una bona migdiada, se senten vencedors, i no canviarien el que senten per res del que els poguessis oferir. I els envejo, perquè, en el fons, no correm per això? Per saber que nosaltres som capaços de vèncer les nostres pors, i que la cinta que tallem en creuar la meta no l’aguanten hostesses, sinó que està situada allà on els nostres somnis volen? La victòria no és ser capaços de posar el nostre cos i la nostra ment al límit per descobrir que aquests límits ens han portat a descobrir-ne de nous? I empènyer, a poc a poc, els nostres somnis?”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Kilian Jornet al seu llibre “Córrer o morir”, Editorial Ara Llibres&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;strong&gt;Kilian Jornet&lt;/strong&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;Nascut el 1987, es quatre vegades campió mundial de skyrunning i bicampió mundial de l’Ultra Trail del Mont Blanc 2008 i 2009, entre d’altres fites tant en curses de muntanya con en esquí nòrdic. El seu palmarès és tot un rècord per a qualsevol esportista de qualsevol modalitat.&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: x-small;"&gt;www.kilianjornet.cat&lt;/span&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-8691832159868209043?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/8691832159868209043/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=8691832159868209043&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8691832159868209043'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8691832159868209043'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/03/el-siginficat-de-guanyar.html' title='El siginficat de guanyar'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-9159973106282345083</id><published>2011-03-22T01:03:00.004+01:00</published><updated>2011-03-22T01:09:10.972+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CAM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='MTMM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><title type='text'>Torna el Micro Trail Mont Marc de Borredà</title><content type='html'>La cita és el 4 de juny. Aqui teniu el vídeo 1 de promo i la &lt;a href="http://microtrailmontmarc2011.wordpress.com/"&gt;web oficial&lt;/a&gt;!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="300" src="http://www.youtube.com/embed/T0U4GK0jKJ4?rel=0" title="YouTube video player" width="500"&gt;&lt;/iframe&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-9159973106282345083?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/9159973106282345083/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=9159973106282345083&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/9159973106282345083'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/9159973106282345083'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/03/torna-el-micro-trail-mont-marc-de.html' title='Torna el Micro Trail Mont Marc de Borredà'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://img.youtube.com/vi/T0U4GK0jKJ4/default.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-5092080131040275913</id><published>2011-03-07T18:21:00.003+01:00</published><updated>2011-03-08T10:54:49.337+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Barcelona'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maratón'/><title type='text'>MARATÓ BARCELONA 2011</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="https://lh3.googleusercontent.com/-DYOSeZAZF3U/TXX8s73qeTI/AAAAAAAAGig/e-K5ej8RPJU/s1600/maraton+foto.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" q6="true" src="https://lh3.googleusercontent.com/-DYOSeZAZF3U/TXX8s73qeTI/AAAAAAAAGig/e-K5ej8RPJU/s320/maraton+foto.jpg" width="211" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="https://lh4.googleusercontent.com/-FzGwEQ7Rggo/TXUURcJVxpI/AAAAAAAAGiE/UEA5OSNjC7Y/s1600/marato1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" q6="true" src="https://lh4.googleusercontent.com/-FzGwEQ7Rggo/TXUURcJVxpI/AAAAAAAAGiE/UEA5OSNjC7Y/s320/marato1.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Molt content. Sense entrenament específic i només una tirada llarga en els últims dos mesos (mitja marató de Barcelona), pràcticament he igualat la marca de fa un any i mig a San Sebastian. Avui estic adolorit. Res fora del normal. Més de 15.000 corredors, un 46% estrangers, en un circuit ja conegut. Més públic que l'anterior edició. Emocionant. Només criticar per el que rebem els corredors a canvi dels 40 euros de la inscripció: una samarreta. Els avituallaments, el just i menys. Una marató de primer nivell com la que gairebé és la de Barcelona, ha de ser més generosa. Felicitar als voluntaris.&lt;br /&gt;Pel que fa a sensacions, en el km 27,5 deixo de ser pacemaker de Toni i tiro sol. Passo el km 30 en 2h55. Després, fins al km 32 sense problemes, però des d'aquest fins passat el km 35 em costa. Abans del km 36 "pillo" a l'Anna i en David. Això em dóna ales. Vaig tirant. Els últims 2.195 metres els faig en 13'12'', que per mi no està gens malament desprès de 40 km!&lt;br /&gt;Content per mi, per la primera del Toni, per conèixer millor a l'Anna i en&amp;nbsp;David, perquè en Dani va acabar (arrossegat a meta pel Miquel i en Carles), i perquè l'Àngels va acabar la seva tercera, sense entrenar, en solitari i amb caiguda al km0!!!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-5092080131040275913?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/5092080131040275913/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=5092080131040275913&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/5092080131040275913'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/5092080131040275913'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/03/marato-barcelona-2011.html' title='MARATÓ BARCELONA 2011'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='https://lh3.googleusercontent.com/-DYOSeZAZF3U/TXX8s73qeTI/AAAAAAAAGig/e-K5ej8RPJU/s72-c/maraton+foto.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-3524325250248811453</id><published>2011-02-22T11:25:00.001+01:00</published><updated>2011-02-22T11:26:12.083+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><title type='text'>EXPERIENCIA 4000</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/-pxXmW61elw4/TWOO4yIwx2I/AAAAAAAAGhs/ydYD_xOYZKY/s1600/bishorn.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="180" j6="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-pxXmW61elw4/TWOO4yIwx2I/AAAAAAAAGhs/ydYD_xOYZKY/s320/bishorn.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Hemos puesto en marcha un proyecto apasionante: Experiencia 4000. Se trata de motivar, apoyar y acompañar a un grupo de montañeros a su primer cuatro mil en los Alpes. El objetivo es el Bishorn, de 4.152 metros de altura. Una "llesca" física pero sin dificultades técnicas. Este sábado hicimos la presentación del proyecto y las primeras prácticas (progresión y autodetención). ¿Lo conseguiremos? Sí.&lt;br /&gt;Seguimiento: &lt;a href="http://www.experiencia4000.com/"&gt;http://www.experiencia4000.com/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-3524325250248811453?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/3524325250248811453/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=3524325250248811453&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3524325250248811453'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3524325250248811453'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/02/experiencia-4000.html' title='EXPERIENCIA 4000'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/-pxXmW61elw4/TWOO4yIwx2I/AAAAAAAAGhs/ydYD_xOYZKY/s72-c/bishorn.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-4064564008402556823</id><published>2011-02-17T00:38:00.000+01:00</published><updated>2011-02-17T00:38:34.323+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Entrenamiento'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Barcelona'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='media maratón'/><title type='text'>LA MARATÓN DE BARCELONA SÓLO ES UN ENTRENAMIENTO</title><content type='html'>&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/-7NuEJOlbpGM/TVxfuTWstVI/AAAAAAAAGho/oUypm83laiU/s1600/BARO2282.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="320" j6="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-7NuEJOlbpGM/TVxfuTWstVI/AAAAAAAAGho/oUypm83laiU/s320/BARO2282.jpeg" width="212" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Con Lluís Preter finalizando su primera &lt;br /&gt;media maratón, la de Barcelona 2011&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;Esta es la filosofía con la que el próximo día 6 me enfrento a una nueva maratón. La doble mudanza, los papeleos, los contratos, la contratación de servicios, la compra de mobiliario, los arreglos de las casas... por si fuera poco, más trabajo "de coco" que nunca y problemas de salud en la familia.&amp;nbsp;No hay tiempo para entrenar. Salgo los sábados o los domingos. Nada más. El plan de entrenamiento volatilizado. ¡Más divertido!¡Más reto todavía!&lt;br /&gt;Los dos últimos fines de semana&amp;nbsp;han consistido en la media maratón de Barcelona como pacer de unos amigos -su objetivo era acabar una primera media y lo hicieron en 2h12m- y guia de entrenamiento del equipo ICT FILTRACIÓN que participará en el IO Trailwalker. Con ellos tengo comprometidas siete salidas de preparación con recorridos de entre 16 y 50 km. &lt;br /&gt;La maratón de Barcelona no me preocupa. Sí lo hace la CBXR 2011. Tengo que empezar a entrenar en serio o las pasaré canutas. La idea es salir de dos a tres veces entre semana a por distancias de entre 10-12 km y los fines de semana hacer una tirada más larga, de unos 20-25 km los sábados y&amp;nbsp;hacer doblete los domingos con los amigos de ICT FILTRACIÓN (más caminar a ritmo que trotar) o&amp;nbsp;actividad en montaña: estoy co-organizando el proyecto EXPERIENCIA 4000 (&lt;a href="http://www.experiencia4000.com/"&gt;http://www.experiencia4000.com/&lt;/a&gt;).&lt;br /&gt;Hay que entrenar... Hay que entrenar... Hay que entrenar...&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-4064564008402556823?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/4064564008402556823/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=4064564008402556823&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4064564008402556823'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4064564008402556823'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/02/la-maraton-de-barcelona-solo-es-un.html' title='LA MARATÓN DE BARCELONA SÓLO ES UN ENTRENAMIENTO'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/-7NuEJOlbpGM/TVxfuTWstVI/AAAAAAAAGho/oUypm83laiU/s72-c/BARO2282.jpeg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-4176853443411622303</id><published>2011-01-04T18:09:00.001+01:00</published><updated>2011-01-04T18:11:00.690+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><title type='text'>Ascensión al Pic de la Mine (2.683m) desde la estación de Porté-Puymorens</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TSNUG9HXTfI/AAAAAAAAGbc/BgxfCN0-7M0/s1600/pic+de+la+mine.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" n4="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TSNUG9HXTfI/AAAAAAAAGbc/BgxfCN0-7M0/s320/pic+de+la+mine.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Dejo a la familia esquiando bajo un frío de mil demonios y me calzo los crampones. Sin objetivo claro, empiezo a caminar paralelo al ARP&amp;nbsp;que viene del Coll de Puymorens. No lo alcanzo, voy debajo, tranquilo, disfrutando del sol que tanta necesidad hace en la estación de esquí.&amp;nbsp;Alcanzo a un&amp;nbsp;pequeño grupo de excursionistas con raquetas y a dos esquiadores de montaña. Todos vamos hacia arriba, aunque desconozco tanto su destino como el mío.&lt;br /&gt;Justo cuando el circo permite ver las paredes del fondo, tras un ligero giro a la izquierda, decido cuál será mi destino. Allí enfrente se alza una bonita cumbre, muy puntiaguda, de cima rocosa y oscura. Bajo la última pala no da el sol. Estará la nieve helada.&lt;br /&gt;Poco a poco, tranquilo y disfrutando de la soledad y el silencio, llego a la pequeña pirámide. Es la única inclinación significativa de todo el recorrido. Unos 100 metros a 35 grados más los 25 último de roca hasta la cima. Espero encontrar el camino hasta ella y así es. Voy detectando la estrecha senda de nieve que dibuja el camino hasta la baliza fosforito que encuentro arriba.&amp;nbsp;825 metros de desnivel positivo, otrso tantos negativos&amp;nbsp;y unos 12 km entre ida ivuelta.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TSNUjZxX4-I/AAAAAAAAGbg/A4584QKIZcg/s1600/5.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" n4="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TSNUjZxX4-I/AAAAAAAAGbg/A4584QKIZcg/s320/5.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Grandes vistas del Frontnegre, Fontfreda, Carlit y a tocar de los dedos Pas de la Casa.&lt;br /&gt;Deshago el camino y justo en la pirámide somital están los dos esquiadores de montaña. Más allá en una de las lomas que he cruzado en el camino de ida, los excursionistas con raquetas. Uno de ellos "bajará" más deprisa de lo que hubiera querido: decide descender la&amp;nbsp;loma por un tramo inclinado unos&amp;nbsp;45 grados, cuya nieve supongo helada. Lo observo. Decide descalzarse las raquetas (demasiado tarde, porque el lugar no permite muchas maniobras) y a la que da un paso ¡zas! cuatro metros contra las rocas de abajo. Se levanta por su propio pie y escucho un "¡Bufff!". Todo ha quedado en un susto (y un aprendizaje).&lt;br /&gt;Unas tres horas y media después de partir, ya estoy de nuevo en la frío estación de Portè.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-4176853443411622303?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/4176853443411622303/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=4176853443411622303&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4176853443411622303'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4176853443411622303'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2011/01/ascension-al-pic-de-la-mine-2683m-desde.html' title='Ascensión al Pic de la Mine (2.683m) desde la estación de Porté-Puymorens'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TSNUG9HXTfI/AAAAAAAAGbc/BgxfCN0-7M0/s72-c/pic+de+la+mine.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-2372944753838015547</id><published>2010-12-27T17:24:00.001+01:00</published><updated>2010-12-27T17:26:38.727+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='libros'/><title type='text'>Ya está en las librerías el libro "Moviendo la Cola" (Auto promoción: ¡soy co-autor!)</title><content type='html'>﻿ &lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.moviendolacola.net/p/los-libros.html" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="240" n4="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TRi9gJ3fU-I/AAAAAAAAGWA/_KLRefSyehw/s320/anuncio2.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Un libro diferente de gente diferente para gente diferente&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;﻿﻿Elbrus mueve la cola cuando algo le gusta. Es una reacción instintiva y natural ante aquello que despierta su mente y acelera su corazón. A nosotros, los mejores amigos de Elbrus, nos ocurre algo parecido. La montaña y las sensaciones y sentimientos que vivimos en ella nos despiertan y aceleran de tal forma que la reacción instintiva es captar el momento y transmitir el sentimiento. Esta singular obra es una pequeña recopilación de algunos de esos momentos y sentimientos, vividos en compañía de Elbrus, en escenarios de alta montaña o camino hacia ella.&lt;br /&gt;Son&amp;nbsp;88 páginas que despertarán tu mente y acelerarán tu corazón. Más de 100 fotografías seleccionadas y 12 micro relatos inéditos (en español, catalán, francés, inglés) que te guiarán en una ascensión imaginaria a una montaña de momentos, sensaciones y sentimientos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;span style="font-size: large;"&gt;Compra del libro&lt;/span&gt;&lt;br /&gt;Puedes adquirir el libro en las principales librerías del país (Casa del libro, Altaïr, Elkar, Fnac, El Corte Inglés...). Si lo prefieres o no lo encuentras en las librerías dímelo y rápidamente te haré llegar un ejemplar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Moviendo la Cola", de SUA edizioak. &lt;br /&gt;Autores: Lluís Lleida, Josep M. Oliveras "Maio", Ari Caselles. &lt;br /&gt;ISBN: 978-84-8216-426-7. P.V.P. recomendado librerías: 16 €&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-2372944753838015547?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/2372944753838015547/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=2372944753838015547&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2372944753838015547'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2372944753838015547'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/12/ya-esta-en-las-librerias-el-libro.html' title='Ya está en las librerías el libro &quot;Moviendo la Cola&quot; (Auto promoción: ¡soy co-autor!)'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TRi9gJ3fU-I/AAAAAAAAGWA/_KLRefSyehw/s72-c/anuncio2.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-7331523909940395652</id><published>2010-12-01T12:16:00.008+01:00</published><updated>2010-12-12T18:44:18.362+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maratón'/><title type='text'>La maratón de Florencia marca el final de una larga temporada</title><content type='html'>El domingo 28, Àngels y yo corrimos la maratón de Florencia. Una experiencia dura debido a la climatología adversa que encontramos (6 horas mojándonos), aunque muy agradable: la ciudad es bella incluso bajo el frío y la lluvia. Gran parte del trazado recorre las céntricas e históricas calles y plazas, con sus espectaculares edificaciones, repletas de gente animando bajo sus paraguas. Podría decirse que la carrera en si misma es un monumento. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;object height="385" width="500"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/nRavvToiSaY?fs=1&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;rel=0&amp;amp;color1=0xe1600f&amp;amp;color2=0xfebd01"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/nRavvToiSaY?fs=1&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;rel=0&amp;amp;color1=0xe1600f&amp;amp;color2=0xfebd01" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="500" height="385"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Muy bien avituallada (1.700 voluntarios), los tiempos fueron lo de menos para los aproximadamente 10.000 participantes. Una gran fiesta en la que sólo faltó un poco más de animación oficial. &lt;br /&gt;El día antes de la carrera podían distinguirse dos tipos de turistas en la plaza del Duomo: los que calzaban zapatillas deportivas y los que no. El día después la identificación era aún más fácil: los que andábamos renqueantes y los que no. &lt;br /&gt;Durante la espera del pistoletazo de salida decidí que marcaría el ritmo a Àngels en lugar de ir a buscar el sub-4h. No me apetecía en absoluto sufrir más de la cuenta bajo la lluvia. Fuimos a por su sub-4h30m, pero no fue posible. Después de mantener durante los primeros 11 km un ritmo exacto de 6 minutos/km, tuvimos que subirlo para aguantar los 31 km restantes. Al final entramos en 4h43m, contentos, mojados y poco destrozados. Nos hemos sentido cansados durante las siguientes 48 horas (que incluían el viaje de retorno a casa, en barco), pero no tenemos lesiones ni dolores que no sean causados por el esfuerzo muscular. &lt;br /&gt;Esta carrera ha sido el colofón a una temporada de casi trece meses intensos. Todo empezó con la Borredà-Montserrat non-stop (117 km, octubre 2009) y después le siguieron la maratón de San Sebastián (42 km, noviembre 2009), la de Barcelona (42 km, marzo), la Costa Brava Extrem Running (105 km, abril), ascensión al Bishorn (4150 m, junio), Borredà - Refugi d’Erols (31 km, julio), ascensión al Elbrus (5,642 m, agosto), La Bastarda (45 km, septiembre), Mitja de Muntanya de Vic (21 km, septiembre), Barraques de Vinya (25 km, octubre), Mitja de Muntanya de San Llorenç (21 km, octubre) y la maratón de Florencia, en noviembre. Por medio, varias medias maratones y travesías. Una temporada larga y completa. &lt;br /&gt;Ahora toca un mes de descanso activo y vuelta a la carga con la mirada puesta en dos nuevos objetivos: la CBXR 2011 (135 km) y Cavalls del Vent sub-36 como pacer de l’Àngels.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-7331523909940395652?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/7331523909940395652/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=7331523909940395652&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7331523909940395652'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7331523909940395652'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/12/la-maraton-de-florencia-marca-el-final.html' title='La maratón de Florencia marca el final de una larga temporada'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-7772838731980291695</id><published>2010-11-22T22:59:00.003+01:00</published><updated>2010-11-22T23:01:46.272+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='libros'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='moviedolacola'/><title type='text'>El mejor regalo para regalarte esta Navidad</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TOrnojcocdI/AAAAAAAAGUk/8-RkxshEtBE/s1600/El+regalo+de+estas+Fiestas.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" ox="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TOrnojcocdI/AAAAAAAAGUk/8-RkxshEtBE/s320/El+regalo+de+estas+Fiestas.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El próximo mes de diciembre, Moviendo La Cola cumple tres años. Elbrus &amp;amp; Maio &amp;amp; Ari &amp;amp; Lluís lo queremos celebrar contigo. ¿Cómo? Próximamente encontrarás en las principales librerías "Moviendo La Cola", un libro diferente, singular, especial, único, inclasificable, extraño...&lt;br /&gt;88 páginas que despertarán tu mente y acelerarán tu corazón. Fotografías y relatos, imágenes y palabras, sensaciones y sentimientos, emociones y anhelos. Un Moviendo la Cola que aún no conoces. &lt;br /&gt;Nos hubiera gustado regalártelo, y casi lo hemos conseguido. Cuando veas el precio lo entenderás.&lt;br /&gt;“Moviendo la Cola”, de SUA Edizioak. Muy pronto en tus manos, muy pronto en tu corazón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.moviendolacola.net/"&gt;http://www.moviendolacola.net/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-7772838731980291695?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/7772838731980291695/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=7772838731980291695&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7772838731980291695'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7772838731980291695'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/11/el-mejor-regalo-para-regalarte-esta.html' title='El mejor regalo para regalarte esta Navidad'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TOrnojcocdI/AAAAAAAAGUk/8-RkxshEtBE/s72-c/El+regalo+de+estas+Fiestas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-1856771340943866582</id><published>2010-11-09T18:44:00.002+01:00</published><updated>2010-11-09T20:12:02.699+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='libros'/><title type='text'>Imprescindible: Vidas sin límite</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://www.sagaeditorial.com/index.html" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="320" px="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TNmIV7b_k5I/AAAAAAAAGP8/kAVZO4x0t_4/s320/vidas+al+l%25C3%25ADmite.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Un libro de &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.sagaeditorial.com/"&gt;Saga Editorial&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; con veinte extraodinarios relatos de superación personal a través del deporte adaptado. Historias de personas que han logrado saltarse algunos de los obstáculos impuestos por la naturaleza o el destino y saben sacar el máximo partido de la vida haciendo lo que más les gusta. Hombres y mujeres que viven con discapacidades y, sin embargo, pueden realizar gran cantidad de actividades que la mayoría de individuos ni siquiera se plantea. &lt;br /&gt;&lt;em&gt;Vidas sin límite&lt;/em&gt; incluye veinte crónicas de personajes que se esfuerzan por vivir sin límites y nos enseñan que la mayoría de las barreras son superables. La historia de este libro empezó cuando Sergio Fernández Tolosa participó en la Titan Desert, una carrera ciclista por el Sáhara, en tándem junto a un invidente.&lt;br /&gt;Los relatos demuestran que muchas de las murallas que se han encontrado estos deportistas son mentales y que, a pesar de que no es fácil, han aprendido a superarlas y nunca pierden la esperanza.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;El autor&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Periodista, aventurero y deportista a partes iguales, Sergio Fernández Tolosa&amp;nbsp;es autor de reportajes gráficos en medios escritos y de documentales televisivosl. Entre sus retos más importantes, el que dio origen al libro &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.sagaeditorial.com/desiertos.html"&gt;7 Desiertos con un par de ruedas&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;, un documento de gran valor que detalla un épico recorrido por los mayores desiertos del planeta, solamente acompañado de su bicicleta y la cámara.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-1856771340943866582?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/1856771340943866582/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=1856771340943866582&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1856771340943866582'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1856771340943866582'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/11/imprescindible-vidas-al-limite.html' title='Imprescindible: Vidas sin límite'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TNmIV7b_k5I/AAAAAAAAGP8/kAVZO4x0t_4/s72-c/vidas+al+l%25C3%25ADmite.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-1945053876788461328</id><published>2010-11-09T00:37:00.002+01:00</published><updated>2010-11-09T00:42:28.430+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Entrenamiento'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><title type='text'>¡Yo a ti te conozco!</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TNiKLL0k4vI/AAAAAAAAGPs/BRbSfgCxAbY/s1600/pedraforca.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" px="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TNiKLL0k4vI/AAAAAAAAGPs/BRbSfgCxAbY/s320/pedraforca.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El sábado, 18 km y 1300m de desnivel Borredà-Borredà pasando por La Casilla y La Quar. Es parte del GR-241. Muy "corrible", en un 85%. He ido con Àngels i Anna. Hemos usado 2.45 minutos de nuestra vida en recorrer este circuito. Preciosa la parte que no conocíamos, y machacón el tramo final desde La Quar hasta Borredà. Mucho canto redondo y fuertes pendientes de montaña. ¡¡¡Será una buena traca final para el Extrem.241 de junio!!!!&lt;br /&gt;Al día siguiente, el domingo, subo hasta la enforcadura del Pedraforca desde Gósol, acompañando a Mercedes y parte de su familia. Una ascenso agradable y&amp;nbsp;tranquilo. Lástima de la niebla, que ha impedido alcanzar el Pollegó superior y contemplar las vistas desde arriba. La previsión de lluvia no se ha cumplido, pero la niebla ha sido una constante. Hemos subido y bajado 1800 metros en total, en cinco sosegadas horas.&lt;br /&gt;¡Lo mejor ha sido que no había nadie! ¡El Pedraforca para nosotros solos! ¿Solos? ¿He escrito solos? ¿No? Aquel de rojo que baja... Y la que lo sigue... ¡Son Jordi y Marga! Gran alegría esto de encontrarse con&amp;nbsp;buenos amigos en mitad de una pedrera sin que haya nadie más por allí. ¡Qué agradable y alegre casualidad!&lt;br /&gt;Un fin de semana completo.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-1945053876788461328?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/1945053876788461328/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=1945053876788461328&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1945053876788461328'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1945053876788461328'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/11/finde-de-entrenamiento-en-montana.html' title='¡Yo a ti te conozco!'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TNiKLL0k4vI/AAAAAAAAGPs/BRbSfgCxAbY/s72-c/pedraforca.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-2800915078099018950</id><published>2010-11-01T20:46:00.002+01:00</published><updated>2010-11-09T00:27:39.130+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='media maratón'/><title type='text'>Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç</title><content type='html'>Un entrenamiento más para la maratón de Florencia. A un mes justo de la carrera italiana, la media de &lt;a href="http://www.maratocatalunya.cat/"&gt;Sant Llorenç&lt;/a&gt; fue una de las seleccionadas para las tiradas largas del fin de semana. Decididos a no correrla en caso de lluvia para evitar un posible resfriado (¡lo de Florencia está pagado!), cuando nos levantamos a las 6h30, en Parets no llueve. Nos levantamos y caminito a Sant Llorenç. Justo al recoger los dorsales, enorme chaparrón de diez minutos. Nos resguardamos en un restaurante y aprovechamos para desayunar un bocadillo de tortilla que está de muerte (una hora antes de la salida). Allí nos encontramos a Albert, que correrá la cursa de Sant Jaume.&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;Más tarde nos encontramos con Montse y Coque. Con ella tomaremos la salida y recorreremos juntos algo más de un kilómetro. Después, Àngels y yo vamos a lo nuestro. Antes de llegar al kilómetro dos ya está lloviendo de nuevo. El agua nos acompañará más de una hora seguida. Las siguientes dos horas, sólo a ratos, aunque al final apareció el sol y nos calentó.&lt;br /&gt;El recorrido es de aquellos que me gustan. Muchos kilómetros sobre terreno sin vegetación alta. Sensación de libertad y horizonte. Eso sí, cuando pasamos por zonas boscosas es como si nos ducháramos: la brisa provoca la caída de las gotas de lluvia retenidas en las hojas de los árboles. Barro, barro y más barro. Algunos senderos de bajada se complican tanto por ese barro como por la necesidad saltar algunos escalones de roca del terreno.&lt;br /&gt;El ambiente en muy bueno. Compartimos muchos kilómetros del recorrido con otra pareja, alternándonos: ellos van más deprisa bajando, pero nosotros recuperamos en cuesta y vamos más lanzados en plano. A falta de unos cuatro kilómetros los adelantamos y conseguimos llegar a meta un minuto y poco por delante.&lt;br /&gt;Àngels va ligera, se nota el trabajo previo. Yo me siento bien, cómodo trabajando de liebre a su ritmo. Al final entramos en 3h22m para un recorrido de 21km y 1700 metros de desnivel.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-2800915078099018950?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/2800915078099018950/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=2800915078099018950&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2800915078099018950'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2800915078099018950'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/11/mitja-marato-de-muntanya-de-sant.html' title='Mitja Marató de Muntanya de Sant Llorenç'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-258951050292465769</id><published>2010-10-17T21:11:00.007+02:00</published><updated>2010-11-09T00:27:22.119+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Koalas Team'/><title type='text'>Domingo Koala en la Cursa Barraques de Vinya</title><content type='html'>&lt;div style="text-align: right;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TL3kqwu8BxI/AAAAAAAAGDU/cePActowsfE/s1600/17102010-DSC_8914-17+-+Barraques+de+Vinya+3a+edicio%CC%81.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" ex="true" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TL3kqwu8BxI/AAAAAAAAGDU/cePActowsfE/s320/17102010-DSC_8914-17+-+Barraques+de+Vinya+3a+edicio%CC%81.jpg" width="215" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Foto: Joan Torrens / T6PKSPHOTO&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;A destacar el ambiente, característico de los eventos "Koala". La &lt;a href="http://www.barraquesdevinya.com/"&gt;Cursa Barraques de Vinya&lt;/a&gt; ha reunido sobre todo a amigos y compañeros, además de a quienes querian estrenarse en una carrera de montaña, uno de los objetivos que se proponía la organización.&lt;br /&gt;Desde el punto de vista deportivo, un trazado atractivo, muy bien buscado, de contínuos sube-baja y con sorpresa final: de los 22 km anunciados a unos 23,7 reales. Un lapsus en el marcaje ha provocado que disfrutáramos un poco más de la carrera (jejejeje, esto lo digo horas depués de acabarla, porque del 21 al 23,7 no pensaba lo mismo!!!!). Además, he corrido dos veces con la neurona despistada, lo que ha sumado 1,5 km más a la distancia. Sí, 1,5: el primer despieste ha sido en grupo y nos ha costado como 250 metros de ida y 250 metros de vu&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;elta. Pero es que la segunda pérdida ha sido de medalla, porqué íbamos dos y los dos tan panchos pensando que hacía poco que habíamos visto una marca. La cuestión es que nos hemos ido medio kilómetro montaña &lt;br /&gt;arriba hasta que lo de no encontrar cintas se ha vuelto tan sospechoso que hemos decido dar media vuelta. Nos hemos cagado en todo, porque hay que ser inútil, después de tantas marchas y carreras. Error de principiante.&lt;br /&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TLyJumKN9QI/AAAAAAAAGDQ/W41guDeCOz8/s1600/barraques+de+vinya+2010+040.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" ex="true" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TLyJumKN9QI/AAAAAAAAGDQ/W41guDeCOz8/s320/barraques+de+vinya+2010+040.jpg" width="240" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Foto: Joan Carles Riu&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;Tres cruces de río han puesto la guinda exótica al recorrido. Además ha servido para acabar de sacar a la luz el resfriado contenido que llevaba una semana dentro de mi. Ahora, cuando por la tarde del domingo escribo estas líneas, lo hago con aspirinas efervescentes. Mañana tocará cama.&lt;/div&gt;﻿﻿﻿﻿﻿﻿ Pero la cuestión es que todo ha ido bien. Estamos contentos y satisfechos con los tiempos. Àngels 3h39m para un saldo de 24 km que le han salido (también ella ha tenido un despiste) y yo 3h09 para 25,5 km. A la llegada, bebidas con y sin alcohol y butis.&lt;br /&gt;He tenido tiempo de comentar la jugada con&amp;nbsp;los &lt;a href="http://www.koalasteam.com/"&gt;Koalas&lt;/a&gt;&amp;nbsp;Xavier Martorell (&lt;span id="goog_888212118"&gt;&lt;/span&gt;Martox&lt;span id="goog_888212119"&gt;&lt;/span&gt;), el Koala Raül, saludar al Koala Manolito y charlar sobre fotografía con Joan, de &lt;a href="http://www.t6pksphoto.com/"&gt;T6 PKS Photo.&amp;nbsp;&lt;/a&gt;&amp;nbsp;Una fiesta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.t6pksphoto.com/2010/10/iii-cursa-barraques-de-vinya-les-fotos.html"&gt;Fotoreportaje&lt;/a&gt;&amp;nbsp;de T6 PKS Photo.&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none; clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-258951050292465769?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/258951050292465769/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=258951050292465769&amp;isPopup=true' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/258951050292465769'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/258951050292465769'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/10/domingo-koala-en-la-cursa-barraques-de.html' title='Domingo Koala en la Cursa Barraques de Vinya'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TL3kqwu8BxI/AAAAAAAAGDU/cePActowsfE/s72-c/17102010-DSC_8914-17+-+Barraques+de+Vinya+3a+edicio%CC%81.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-6355489654482055336</id><published>2010-09-27T21:04:00.000+02:00</published><updated>2010-09-27T21:04:13.969+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CAM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Bastarda'/><title type='text'>Gran fin de semana</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TKDqkByPxVI/AAAAAAAAF3M/2u24hGNx4pI/s1600/Joma.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="216" px="true" src="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TKDqkByPxVI/AAAAAAAAF3M/2u24hGNx4pI/s320/Joma.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El sábado la primera edición de&amp;nbsp; La Bastarda, del &lt;a href="http://www.cam-parets.com/"&gt;CAM&lt;/a&gt;, con 45 km y unos desniveles de +975 -1280 metros, en un 75% por pistas y senderos. El itenerario partió de Sant Martí de Centelles hasta Parets, subiendo a Els Cingles de Bertí, llaneando y bajando hacia Sant Miquel del Fai y después Sant Feliu, Caldes... El tiempo de crono fue de 5h45m. &lt;br /&gt;A la mañana siguiente, 14 km por pistas de Borredà a buen ritmo. mejor de lo que pensaba al notar los cuádriceps coloridos. A la media hora, después de subir andando hasta la cantera del Sant&amp;nbsp;Marc, los dolores musculares fueron desapareciendo y la velocidad volviendo.&amp;nbsp;Me sentí muy bien.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-6355489654482055336?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/6355489654482055336/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=6355489654482055336&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/6355489654482055336'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/6355489654482055336'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/09/gran-fin-de-semana.html' title='Gran fin de semana'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TKDqkByPxVI/AAAAAAAAF3M/2u24hGNx4pI/s72-c/Joma.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-8724719774028526072</id><published>2010-09-20T20:04:00.000+02:00</published><updated>2010-09-20T20:04:47.603+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><title type='text'>Cursa a la Caminada de Sant Jordi de Cercs</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TJeiKUO5_zI/AAAAAAAAFz8/3VU1w18HT9g/s1600/runningTeam.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="169" qx="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TJeiKUO5_zI/AAAAAAAAFz8/3VU1w18HT9g/s320/runningTeam.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Ahir vam anar l'Àngels, la Júlia, la Merce, l'Enric, en Roger i jo a "estirar les potes". 15 km i +620 -620m. Amb en Roger vam fer un 75% correns i vam entrar segons, amb 2h10m. Un recorregut de 8 km en pujada constant però quasi sempre amb inclinació moderada. La baixada una mica més tècnica per la inclinació d'alguns trams i sobre tot per la humitat. Vam menjar un trocet petit de pà amb buti al segon control, i a seguir. Bones sensacions.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-8724719774028526072?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/8724719774028526072/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=8724719774028526072&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8724719774028526072'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8724719774028526072'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/09/cursa-la-caminada-de-sant-jordi-de.html' title='Cursa a la Caminada de Sant Jordi de Cercs'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TJeiKUO5_zI/AAAAAAAAFz8/3VU1w18HT9g/s72-c/runningTeam.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-3589393619382154146</id><published>2010-09-12T20:07:00.001+02:00</published><updated>2010-09-16T20:28:47.462+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='carrera de montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='media maratón'/><title type='text'>II Cursa de Muntanya de Vic</title><content type='html'>&lt;table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"&gt;&lt;tbody&gt;&lt;tr&gt;&lt;td style="text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TI0WsHGSTvI/AAAAAAAAFzs/-S0emAWX-Qk/s1600/Creu+de+Gurb.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"&gt;&lt;img border="0" height="240" ox="true" src="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TI0WsHGSTvI/AAAAAAAAFzs/-S0emAWX-Qk/s320/Creu+de+Gurb.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;tr&gt;&lt;td class="tr-caption" style="text-align: center;"&gt;Desde la Creu de Gurb&lt;/td&gt;&lt;/tr&gt;&lt;/tbody&gt;&lt;/table&gt;21 km i 1600 metros de desnivel acumulados a partes iguales entre positivos y negativos. A ritmo de Àngels, 3h03m. Bonita. Con nivel (primer clasificado 1h27h). Perfectamente marcada. Camiseta y butifarra. Por si alguien se pregunta, como lo hice yo, cuál es la "muntanya" de la carrera en plena plana de Vic,&amp;nbsp;ésta no es otra que la Creu de Gurb, de 842 m.Se sube dos veces, una por la cara boscosa y otra por la empinadísima ladera seca.&lt;br /&gt;Coincidimos con Coque y Marc. Después, comilona con ellos, Montse y Quim, todos ellos del equipo catalán del Elbrus. Nos emplazamos para correr la Media de Montaña de Sant Llorens.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-3589393619382154146?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/3589393619382154146/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=3589393619382154146&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3589393619382154146'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3589393619382154146'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/09/ii-cursa-de-muntanya-de-vic.html' title='II Cursa de Muntanya de Vic'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TI0WsHGSTvI/AAAAAAAAFzs/-S0emAWX-Qk/s72-c/Creu+de+Gurb.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-7850867751195151225</id><published>2010-08-12T19:50:00.003+02:00</published><updated>2010-09-07T04:38:20.820+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Elbrus'/><title type='text'>¡Cumbre!</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TGQ0L-wDjlI/AAAAAAAAFzQ/7c5dbGWp6P8/s1600/logo+LFDT.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="240" ox="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TGQ0L-wDjlI/AAAAAAAAFzQ/7c5dbGWp6P8/s320/logo+LFDT.jpg" width="320" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;strong&gt;Rusia. República Kabardino-Balkaria. Cáucaso Norte. Cumbre oeste del volcán Elbrus. 5.642 metros de altitud. -2º C de temperatura y 0 Km/h de velocidad del viento. Son las 10.30 h del 8 de agosto de 2010 y el cielo luce claro y despejado. Una mañana radiante. Una jornada inolvidable.&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Elbrus me lo puso fácil. Con una casuística absolutamente excepcional, sin frío y sin viento, alcanzar el techo de Europa se convirtió en un reto largo para la mente y ligeramente inclinado para el cuerpo. Por eso, estos días, ya de vuelta en casa y respondiendo a quien me ha preguntado, he asegurado que para ascender esta montaña he tirado más de la cabeza que de las piernas. Hay montañas que se logran hollar así. Si te apetece leer cinco minutos te lo explico. &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Oscuridad&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Días antes de pisar el Elbrus, desde el monte Cheget, situado justo enfrente, al otro lado del valle de Baksan, pude ver las dimensiones descomunales del volcán y la primera parte del recorrido desde Barrels hasta el primer giro, el que conduce al collado que separa las dos cumbres del Elbrus. Fue ante esta visión cuando algo en mi interior me dijo que alcanzar mi objetivo dependería más de mis decisiones sobre el terreno y de la voluntad que pusiera en el empeño, y no tanto de mi estado físico, que para esta ocasión no era excepcional, más bien al contrario. Y así fue.&lt;br /&gt;Inicié el ascenso poco antes de las cinco de la mañana desde más abajo de Pastukova Rocks, rompiendo la oscuridad de la noche con el haz blanco de luz que surgía de mi potente frontal. Poco frío, puede que -5º C. Ya en ese punto, a unos 4.500 metros de altitud, los acelerados latidos de mi corazón y la realidad de una menor cantidad de oxígeno en mis pulmones se encargaban de recordarme constantemente que estaba moviéndome a una altura a la que mi cuerpo no estaba acostumbrado. No hubo días para aclimatar suficiente y tenía por delante algo más de 1.100 metros de desnivel positivo y entre cinco y seis horas para superarlos, según mis cálculos. Luego vendría el descenso de ese mismo desnivel, que esperaba superar en menos de dos horas. Por tanto, la estrategia pasaba por adoptar una postura conservadora y sobre todo humilde y respetuosa con lo que tenía por delante. &lt;br /&gt;Durante los dos primeros tramos antes de dirigirme hacia el collado, la ruta seguía una línea recta tediosa, monótona y eterna hasta una diagonal igualmente tediosa, monótona y eterna. Visto desde el Cheget, este trayecto tomaba la forma de las manecillas de un reloj marcando las seis menos diez. Me enfrenté a sus rampas contando pasos y no pensando en nada más que en no perder la cuenta. Me impuse seguir el ritmo del grupo, de cuatrocientos pasos y pausa para regular los ritmos respiratorios y cardíacos antes de enfrentarme a los cuatrocientos siguientes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Luz&lt;/strong&gt; &lt;br /&gt;A las cinco y media pasadas, el alba. Los primeros rayos del sol brillaron a mi derecha. Instintivamente giré la cabeza a la izquierda y, sí, allí estaba la sombra del Elbrus proyectada sobre el horizonte cubriendo valles y picos cercanos. El momento del amanecer, cuando nacen los colores y el calor, siempre tiene una magia especial que todos los montañeros gustamos de contemplar, sentir y sobre todo vivir. Al abandonar la oscuridad dejamos atrás los fantasmas y con ellos buena parte de los miedos. La luz y el calor despiertan la alegría y el optimismo y aportan una energía revitalizadora al cuerpo.&lt;br /&gt;Así, con este nuevo despertar, superaba a buen ritmo los 5.000 metros. Al superar la imaginaria curva de nivel de los 5.000 parece que cuesta más dar cada nuevo paso, que debes luchar más por avanzar cada metro. También es cierto y alentador que al sobrepasarla me acercaba cada vez más a mi objetivo. Fue entonces cuando decidí que sería mejor cambiar el ritmo de marcha y moderarme, aunque eso suponía descolgarme de algunos de mis compañeros de ascensión y dejar que poco a poco se fueran alejando de mí. Por detrás, calculé que a unos quince minutos, venían el resto de compañeros. Entre unos y otros, yo, solo con mis pensamientos sólo llenos de pasos.&lt;br /&gt;Seguí avanzando tranquilo, buscando la conciencia para cada uno de mis movimientos. Poco a poco fui bajando la cadencia. De cuatrocientos a trescientos. De trescientos a doscientos. De doscientos a cien. Finalmente, arrítmico perdido por la inclinación y los efectos de la altura en mi organismo. &lt;br /&gt;Ante tal descontrol, adopté una segunda decisión. Cambié de estrategia para impedir que fueran las necesidades del cuerpo las que mandaran sobre las necesidades de la voluntad, enfocada al objetivo y no al sufrimiento, el dolor o el cansancio. Frente a la anarquía que reinaba en aquel momento, me fijé un ritmo más lento y una cadencia más cómoda: cuarenta y dos pasos. Ni cuarenta ni cincuenta, cuarenta y dos justos, uno por cada kilómetro que se corre en la maratón y por aquello de buscar la justificación al siguiente micro objetivo que te has marcado, aquel que encadenado a otros micro objetivos te ayuda a avanzar un trecho y otro y otro… &lt;br /&gt;Este ritmo pausado no frenó el adelantamiento de componentes de otras expediciones que iban más despacio, que necesitaban realizar un mayor número de paradas o que, sencillamente, llenaban de más tiempo sus descansos. En uno de estos adelantamientos, a mi paso y sin mediar palabra, un desconocido me ofreció té caliente del cazo del que estaba bebiendo. Acepté y agradecí la invitación con una sonrisa y alguna expresión en inglés que no soy capaz de recordar. Lo que nunca olvidaré fue el gesto que tuvo aquel montañero anónimo, un gesto sincero, sencillo y amable difícil de encontrar en cualquier otro lugar que no sea una montaña… Bueno, y aún en la montaña también empieza a serlo…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Fuerza&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Superada la diagonal me dispuse a recorrer el tercer tramo, una nueva diagonal en ligero descenso que conduce al collado que separa las cumbres este y oeste del Elbrus. Aunque me encontraba físicamente bien, a más de 5.000 metros mi mente empezaba a funcionar diferente, más lenta e imprecisa, de ahí mi dificultad para determinar la longitud de este tramo. Podrían ser unos 300 metros.&lt;br /&gt;El transitar por ellos resultó perfecto para inyectar moral después de tanto subir y subir sin una sola repisa plana. Al llegar al collado descargué la mochila de mi espalda, puse la chaqueta de Gore sobre la nieve y me senté encima de ella. ¡Había llegado el momento de descansar y alimentar el cuerpo! &lt;br /&gt;No tenía hambre, pero para seguir avanzando con garantías y alejar cualquier sombra de “pájara” tenía que reponer el combustible consumido. Me hice con un par de galletas que me obligué a tragar. El agua me ayudó a conseguirlo. Sabía fatal, era malísima. Procedía de la nieve del glaciar, que una vez fundida y hervida sabía a no-sé-qué. Sospecho que tan mal sabor era consecuencia directa de las pérdidas de aceite y gasóleo de las Retrak, las quitanieves y transportes orugas que se mueven por la zona de Barrels. Ni siquiera las pastillas que utilizo para enriquecer con sales y minerales el “vacío” del agua de glaciar podía enmascarar el asqueroso sabor. Hasta tal punto me repugnaba esa mezcla que en un intento desesperado por mejorarla decidí añadirle otro líquido que también me resultaba repugnante, aunque menos. Era el zumo de cereza que la cocinera de Barrels nos había dado. Pero ni por estas. Seguí con la sensación de hidratarme con sucedáneo de petróleo. &lt;br /&gt;Una vez nutrido e hidratado por obligación, seguí un tiempo más sentado, escuchándome. Nada protestaba en mi interior. Tampoco en mi exterior. La conclusión fue rápida: estaba bien y, por tanto, confiado de superar lo que quedaba por delante. La decisión de marcar mi propio ritmo fue un acierto para llegar al collado con tan buenas sensaciones. Estaba sólo a unos 300 metros de desnivel de la cumbre. Dicho de otro modo, a menos de dos horas de ver un buen pedazo de Europa desde arriba. Tenía la moral alta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Intensidad&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Tal vez por tal cúmulo de buenas sensaciones sentí de nuevo un momento mágico. Miré a mi alrededor y pensé en la suerte que tenía de estar donde estaba y de vivir lo que vivía. Recuerdo que elevé un pensamiento de agradecimiento a la montaña por lo bien que me estaba tratando hasta entonces y le pedí unas horas más de aquella paz. &lt;br /&gt;Antes de empezar esta aventura, cuando sólo alcanzaba a imaginar lo que sería, temía a los vientos casi permanentes que azotan las laderas y cumbres del Elbrus. El extinto volcán se encuentra aislado del resto de montañas cercanas y unos mil metros por encima de todas ellas, por eso siempre está barrido por fuertes vientos que hacen bajar muchísimo la sensación térmica y convierten la nieve en peligroso hielo. Pero aquel 8 de agosto era una excepción, como también lo fueron los seis días anteriores. Sin embargo para el 9 y 10 se esperaba un cambio radical de tiempo, un frente tormentoso… No nos pillaría.&lt;br /&gt;Puesto en pie, estudié el largo flanqueo en diagonal ascendente que tenía ante mí. La cumbre no se veía desde el collado, quedaba escondida, pero podía sentirla muy muy cerca.&lt;br /&gt;Transcurridos unos diez minutos, quizás quince -el tiempo aquí tiene algo de relativo-, recogí los bártulos y respiré todo lo profundamente que pude antes de reiniciar la marcha. Fueron pocos pasos, pues me encontré de frente con Pepa y Andrés, los primeros del equipo en hacer cumbre y también en iniciar el descenso. Primeros besos, abrazos y felicitaciones. Primeros “ya lo tienes, Lluís”. Sin más demora, ellos siguieron su descenso. Yo seguí mi ascenso.&lt;br /&gt;Con la nieve perfecta y las puntas de los crampones bien clavadas en ella, inicié el último flanqueo importante de la ascensión. También el de mayor inclinación y el más expuesto, aunque sin alarmismos gracias a una nieve poco menos que ideal. A esta altitud y con esta pendiente, mi ritmo era de 25-30 pasos antes de parar, respirar y bajar un poco las pulsaciones y la potencia de cada sístole y diástole de mi corazón. Me acercaba a los 5.400 metros y percibía que muchos de los montañeros que tenía cerca sentían y mostraban los efectos de la altura. Algunos andaban como zombies, extremadamente lentos e incluso tambaleándose. Otros no andaban, sencillamente estaban tumbados, completamente mareados, con náuseas y vómitos. Es la borrachera de la altitud.&lt;br /&gt;Esta escena siempre resulta dura, al menos para unos ojos despiertos y una mente bastante lúcida, como lo estaba aún la mía. ¿Por qué? Porque en otras ocasiones o momentos ellos has sido tú, por eso cuando ves aquellas personas sabes lo que están pasando, lo que sufren en su empeño de ir un poco más arriba, en su voluntad de luchar para seguir y desoír el deseo de retirada…&lt;br /&gt;De repente, mientras intentaba centrarme en dar unos pasos más llegaron más besos, abrazos y felicitaciones. También un “Lluís, está aquí mismo”. Esta vez me reencontraba con Coque, Chiri, Eloy, Montse, Quim y Marc, que ya habían hecho cumbre. Sus pasos eran más ligeros, hacia abajo y con la satisfacción de “haber estado arriba”. A mí aún me tocaba seguir dando un paso tras otro sobre la nieve, pendiente arriba, y con la concentración necesaria para no cometer ningún error, ningún paso en falso…&lt;br /&gt;Pocos metros antes de finalizar el flanqueo y dar el último giro, esta vez a la izquierda, aparecieron Carlos, Nuria y Jacobo. Les grité un “¡Viva Asturias!” al que ellos respondieron contentos con un “¡Y viva Cataluña!”. De nuevo, la emoción del reencuentro y del éxito tomó forma de besos y abrazos emocionados y sinceros.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Miedo&lt;/strong&gt; &lt;br /&gt;Próximo al cambio de rumbo y a encarar hacia la cumbre, dentro aún de este tramo un pelín expuesto, me fijo en un montañero que desciende. Estaba a unos cinco metros de mi posición. Marchaba solo, al menos en aquel momento, y estaba pasándolo mal, muy mal. Afrontaba el descenso del tramo expuesto con muchos nervios e inseguridad. Su cara era un poema, de terror. Me miró. Le miré. Sus maniobras con los crampones y el piolet eran de tarjeta roja y expulsión. Su miedo, y seguramente inexperiencia, resultaba un peligro para él, pero también para mí. Él bajaba por la misma traza que yo subía. Estábamos a tocar, el uno frente al otro. Si él patinaba yo tenía muchos números de acompañarlo ladera abajo. Intenté calmarlo. Le dije que sus crampones no fallarían, que confiara en el material que llevaba. Le advertí que lo único que podía fallar era él si seguía una técnica de progresión en descenso basada en el miedo. Se inclinaba hacia la montaña… Picaba tres veces seguidas con cada crampón en la nieve… No sabía qué hacer con el piolet… Le molestaba… Buscaba la falsa seguridad de apoyarse en la montaña… Pensé que su pánico podía ser consecuencia de padecer vértigo, porque su rostro reflejaba la existencia de un peligro que yo no alcanzaba a sentir o ver…&lt;br /&gt;Le grité que se fijara en mis botas, en mis pasos. Quise que viera cómo fijaba todas las puntas de los crampones en la nieve sin necesidad de golpear una y otra vez sobre ella. Me pareció que atendía. “Slowly, please, slowly”, le dije al llegar hasta él. Le puse mi mano enguantada sobre el hombro en un intento de transmitirle mayor confianza y tranquilidad. Entonces iniciamos un descenso de dos o tres metros, acompañándole y guiándole desde atrás. Me pareció que conseguía que adoptara una postura más eficiente y segura para descender, pero no podía acompañarlo más, así que golpeé suavemente sus hombros para que girara su cabeza y mirándole a los ojos –no llevaba gafas de sol- le repetí que fuera lento y tranquilo, sin prisas. Otro golpe con mi mano derecha en su mochila fue mi señal de despedida, mientras con la izquierda le señalaba el camino. Levanté el pulgar inquiriéndole un “It’s ok? Are you ready?”. Afirmó con un imperceptible movimiento de cabeza. En todos este tiempo, que no sé cuánto fue, él no soltó palabra. No sé si era ruso o sudafricano, que de los dos había en el campo base. &lt;br /&gt;Le desee suerte, me volví y seguí mi camino. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Lágrimas&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;A los pocos metros llegué al último giro. Cuando cambié el rumbo pude ver a lo lejos la cumbre. Ya llegaba, pero antes tenía que cruzar un espacio de suaves ondulaciones que por su parecido me trajeron a la memoria los últimos metros del Kilimanjaro. &lt;br /&gt;Iba muy lento, pero delante de mí veía a un par de personajes que no sólo iban aún más lentos sino que además lo hacían tambaleándose, casi al unísono. Eran dos armarios roperos. En aquel momento pensé “Seguro que estos dos grandullones son rusos. Cuando te acerques a ellos pásalos deprisa, no sea que se te derrumben encima…”. Y así lo hice. Los pasé lo más rápido que pude y ya nadie ni nada me separa de aquel pequeño montículo que se alzaba delante, con una bandera indicando el final del trayecto. &lt;br /&gt;Estaba eufórico, pero los 5.630 metros en los que me encontraba me impidieron alcanzar la cumbre tan rápido como yo deseaba. Faltaban sólo doce metros de desnivel y no podía más que andar 20 pasos antes de pararme en mitad de la última rampa, de unos veinte o veinticinco metros de longitud. Miré la bandera rusa, que con la ausencia de viento estaba inanimada, y al grupito de montañeros felices que disfrutaban de su cumbre. Ante la escena y mi situación, dije para mis adentros: “Hay que joderse que no hayas podido hacer de un tirón estos últimos metros”. Pero así son las cosas y así ocurren a 5.642 metros, es decir, no como uno quiere sino como uno puede. Cuerpo y mente llegan a trabajar a velocidades diferentes. &lt;br /&gt;Último esfuerzo, últimos resoplidos y cumbre. Ya está. Hecho. Miré y admiré lo que había a mi alrededor y por debajo de mí. Di una vuelta de 360 grados con la cámara de fotos en posición vídeo y disfruté de un horizonte infinito. Estaba 1.000 metros por encima de todas las montañas que había alrededor. La sensación era fantástica… Hasta que llegaron las náuseas. Me tumbé justo al lado de la bandera rusa y vomité por dos veces. Mi cuerpo respondía así a lo que le había exigido y a la altitud a la que lo tenía expuesto. Lo mismo ocurrió en el Kili. Ahora sé que por encima de los 5.600 metros de altitud y a los pocos minutos de cesar la actividad, mi metabolismo tiene esta reacción. Dos sacudidas y como nuevo. Pedí a un ruso de los cinco o seis que había allí en aquel momento que me hiciera unas cuantas fotografías. El hombre encantado y yo aún más.&lt;br /&gt;Había ocupado unas cinco horas y media de mi vida en llegar hasta la cima del Elbrus para estar poco más de cinco minutos disfrutándolo e iniciar el descenso. En el tramo más plano, justo al descender del montículo que es la cumbre, no pude reprimir un par de gritos y cuatro lágrimas. Me sentía sólo. Tremendamente solo. A ella la tenía muy lejos y me hubiera gustado tenerla allí, conmigo, como siempre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Despedida&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Desahogado de la emoción que sentía, volví a centrarme en lo que debía hacer. Ahora tocaba descender. Y eso requiere una atención mayor si cabe que la puesta durante el ascenso, más aún cuando el tramo de salida era aquel que exigía cierta precaución. Sin problema.&lt;br /&gt;A escasos metros del collado me crucé con Javi y Leo, los dos compañeros que cerraban el grupo. Entonces fui yo quien animó a un último esfuerzo para alcanzar la cumbre y también fui yo quien recibió sus abrazos y felicitaciones por haberla hollado ya.&lt;br /&gt;Ya de vuelta, iba pensando lo mucho que había disfrutado durante la ascensión y lo mucho que lo hacía en el descenso. Había acertado en marcar mi propio ritmo y también en la música que había elegido como banda sonora de mi soledad. Durante algunos tramos fui escuchando una lista de temas que había preparado en casa, una selección de canciones y músicas con ritmo, alegres y que personalmente me aportaban un alto grado de motivación y entusiasmo. Estos mismos temas ahora están irremediablemente asociados para siempre a mis recuerdos del Elbrus. Han sido la banda sonora de unos momentos muy especiales. &lt;br /&gt;Convertí el descenso en un tiempo de placer, en un pequeño regalo. Como había conseguido subir sin agotar las fuerzas, bajé contento, mirando hacia aquí y hacia allí, parando a disparar algunas fotos… Además, bajo un cielo tranquilo, limpio y claro absolutamente increíble, tan perfecto que aquí resultaba imperfecto.&lt;br /&gt;Después de un último flanqueo divisé las rocas Pastukova, abajo, a lo lejos. Aún tardaría en llegar unos veinte o treinta minutos, así que en total tardaría en completar el descenso más o menos una hora cuarenta o cuarenta y cinco minutos.&lt;br /&gt;Uno de los grupitos de personas diminutas que alcanzan a ver mis ojos eran mis compañeros esperando el reagrupamiento. Andaba relajado, casi dejándome ir, escuchando y tarareando “When Love Takes Over” de David Guetta. Era y me sentía feliz.&lt;br /&gt;A mi alrededor, algunos montañeros. Unos subían. Otros bajaban. Unos me adelantaban. A otros los adelantaba yo. Entre estos últimos encontré una cara conocida. Era el ruso o sudafricano al que había intentado ayudar. Pasé cerca de él. Iba concentrado, sin levantar la mirada del suelo. De hecho, creo que no mira nada, que no veía nada. A mi tampoco, claro. Me fijé en su cara y ya no hablaba de miedo. Su nueva expresión era la de aquel que se ha convencido de no volver jamás a una gran montaña. Ingenuo, no sabe que quien decide no es él, son ellas, las montañas. Ellas le han hablado, le han advertido y le han enseñado. Cuando sea consciente del mensaje sentirá de nuevo su llamada. Y mi amigo ruso o sudafricano acudirá a la cita. Estoy seguro.&lt;br /&gt;Volví la mirada al frente, respiré profundamente y sonreí. Yo también quedaba a la espera de sentir la llamada. La de una nueva gran montaña. Me pregunto cual de ellas será la que me llamará.&lt;br /&gt;Adiós, Elbrus.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lluís Lleida&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Más información, fotos y vídeos en &lt;a href="http://www.lluislleidaelbrus2010.wordpress.com/"&gt;http://www.lluislleidaelbrus2010.wordpress.com/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-7850867751195151225?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/7850867751195151225/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=7850867751195151225&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7850867751195151225'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7850867751195151225'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/08/cumbre.html' title='¡Cumbre!'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TGQ0L-wDjlI/AAAAAAAAFzQ/7c5dbGWp6P8/s72-c/logo+LFDT.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-2301204267484021140</id><published>2010-07-23T16:33:00.001+02:00</published><updated>2010-08-12T19:47:56.246+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Elbrus'/><title type='text'>El blog de la Expedición al Elbrus 2010</title><content type='html'>He abierto un blog para recoger lo que da de sí la expedición, el antes y el después,lo real de lo supuesto. Aquí tienes el enlace para acceder: &lt;a href="http://lluislleidaelbrus2010.wordpress.com/"&gt;http://lluislleidaelbrus2010.wordpress.com/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-2301204267484021140?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/2301204267484021140/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=2301204267484021140&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2301204267484021140'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2301204267484021140'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/07/el-blog-de-la-expedicion-al-elbrus-2010.html' title='El blog de la Expedición al Elbrus 2010'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-636612755219905756</id><published>2010-07-20T10:49:00.002+02:00</published><updated>2010-09-12T20:10:15.415+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Entrenamiento'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Elbrus'/><title type='text'>Expedición al Elbrus</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TEVixx6GdFI/AAAAAAAAFtc/3Bm3smI_8-s/s1600/cumbre+elbrus.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="112" hw="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TEVixx6GdFI/AAAAAAAAFtc/3Bm3smI_8-s/s200/cumbre+elbrus.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Se acerca el día 1 de agosto.&lt;br /&gt;Encaro el último fin de semana de "entrenamiento" para el Elbrus consciente de que mi preparación para tener éxito en este reto es más bien escasa. Este último año he dedicado muy poco tiempo a la montaña y demasiado a correr. Es lo que hay.&lt;br /&gt;El pasado sábado probé la nueva mochila Haglöfs Matrix 60 cargada con 14 kg durante un rápido ascenso de 450 metros positivos y otros tantos negativos de descenso. Me he sentido muy cómodo con ella. Será la que utilizaré para portear de una montaña a otra.&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;El domingo participé, con Àngels, en la Caminada de Gosol. La hicimos corriendo a excepción de los 500 metros de desnivel de la única y sostenida "cuesta" existente en los 18 km del recorrido. &lt;br /&gt;La semana anterior, el domingo ascenso familiar por el río Mergançol y el sábado 31 km de travessía Borredà - Refugio d'Erols (Pobla de Lillet), con casi 2.000 metros positivos y 1300 negativos. Seis horas de marcha en solitario para entrenar el coco.&lt;br /&gt;La idea para este próximo fin de semana es subir al Puigmal y hacer de ida y vuelta la olla de Núria con el objetivo de permanener entre los 2700 y los 3000 metros el máximo de tiempo posible para que el cuerpo se acostumbre, un poquitín, a la altura. De paso probaré la nueva mochila Millet Pure Lite 24, que utilizaré el día de intento de cumbre en el Elbrus. &lt;br /&gt;Por motivos de trabajo he tenido que abandonar el proyecto de acudir por estas fechas a Sierra Nevada para aclimatar. En este sentido y teniendo en cuenta los pocos días que tenemos para ascender los 5642 metros del Elbrus, seguro que la falta de aclimatación a la altura nos pasará factura.&lt;br /&gt;El pasado viernes tuve la oportunidad de intercambiar opiniones con Miquel Àngel, miembro de la expedición "Lleida al sostre d'Europa 2010" que en mayo pasado coronaron el techo de Europa (la foto de este post es de esta expedición, justo cuando llegaban a la cumbre). Me confirmó que se trata de una montaña "de coco", larga y pesada, donde la climatología tiene un papel clave: el viento y la nieve, junto con la aclimatación, deciden quién sube y quién no. Sobre el tema frío, utilizaron pluma el día de cima. Las comidas, abundantes y más que correctas tanto en Terskol como en Barrels. La información de esta expedición está en: &lt;a href="http://www.2010elbrus.blogspot.com/"&gt;http://www.2010elbrus.blogspot.com/&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-636612755219905756?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/636612755219905756/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=636612755219905756&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/636612755219905756'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/636612755219905756'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/07/expedicion-al-elbrus.html' title='Expedición al Elbrus'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TEVixx6GdFI/AAAAAAAAFtc/3Bm3smI_8-s/s72-c/cumbre+elbrus.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-2169673107126585420</id><published>2010-06-28T17:44:00.006+02:00</published><updated>2010-07-20T10:53:42.784+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CAM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpes'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><title type='text'>Bishorn (4.153m), Alpes suizos</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TCjD1819EwI/AAAAAAAAFi0/tyT7QLME5gQ/s1600/IMG_5936.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" ru="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TCjD1819EwI/AAAAAAAAFi0/tyT7QLME5gQ/s200/IMG_5936.JPG" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;24-27/06/2010&lt;br /&gt;La ascensión al Bishorn tenía algunas cosillas que la hacían especial. Primera: se trataba del primer 4000 oficial del CAM. Segunda, reunió a un buen número de compañeros y amigos,¡veinte! Tercera, siete de ellos iban a por su primer cuatro mil (aunque algunos habían superado &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;esta altura en ascensiones a picos más altos de otros puntos del planeta). Cuarta, para algunos significaba revivir la ascensión del año 2002. Quinta, que todos teníamos muchas ganas de Alpes.&lt;br /&gt;Había también mucha motivación, algo que nos hacía falta para encarar &lt;br /&gt;los muchos metros de desnivel que teníamos por delante. En poco más de 4 horas todos habíamos superado los 1.600 metros positivos y 8 km que separan Zinal de la Cabaña Tracuit (3.256 m.s.n.m.). El recorrido es espectacular, con abundante agua procedente de los glaciares, y transcurre entre bosque, prado y desierto alpino. &lt;a href="http://cvalverde1953.jalbum.net/Alps-Su%C3%AFssos---Bishorm-%284.153-m%29/"&gt;(Fotos Bishorn).&lt;/a&gt;&amp;nbsp;&lt;a href="http://vimeo.com/12999913"&gt;(Vídeo Bishorn HD)&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Una vez acomodados en Tracuit, teníamos unas cuantas horas de descanso que algunos aprovecharon para echar una cabezadita (la noche anterior habíamos dormido haciendo vivac en el parking de Zinal, junto al ruidoso río y después de doce horas de coche) y otros para comentar la jugada, recordar historias y reír. En el exterior del refugio, el sol nos regaló momentos cálidos admirando la Dent Blanche, el Zinalrothorn, el Weisshorn, los glaciares Moming y Trutmann y las desafiantes puntas y crestas que nos rodeaban.&lt;br /&gt;Sin resultar excelente, la cena fue infinitamente mejor que la que engullimos en el 2002. La sopa de verduras entró muy bien y el pollo al curry con arroz nos llenó. Lo que no ha cambiado en estos años es la antipatía de los guardas (la deben dejar en Zinal para no acarrear peso el día que suben) y el mal servicio: es el único refugio que conocemos en el que no te sirven agua para acompañar las comidas, ni servilletitas de papel para limpiarte. Eso sí, la botella de litro y medio de agua a 7€ y los depósitos de agua cerrados a cal y canto.&lt;br /&gt;Con la panza satisfecha, a dormir hasta las cuatro de la mañana, cuando sonaron los despertadores tras una noche tremendamente calurosa. Seríamos unos treinta y tantos en una misma habitación, con las ventanas cerradas, pues... Suerte que a las dos de la madrugada alguien se decidió a abrir una de ellas y el aire fresco recorrió nuestros cuerpos.&lt;br /&gt;El desayuno siguió la tónica de la cena, sin servilletas, con leche fría, ruegos para que dieran una taza a cada uno y algunas otras penurias. Para colmo, los guardas entienden por media pensión sólo cena y desayuno, ¡el dormir es aparte! Toma atraco.&lt;br /&gt;Al poco rato, hacia las cinco de la mañana, todos fuera del refugio equipándonos entre un grupo de catalanes, otro de rusos (perdón por lo de rusos, pero no recuerdo de qué república exsoviética eran), otro de franceses…&lt;br /&gt;Cerca de las seis, las cinco cordadas del CAM nos pusimos en marcha. Poco a poco, cada una fue cogiendo su propio ritmo. Sin grandes contratiempos, sólo alguna náusea y algún que otro mareo, una tras otra llegamos a la cumbre del Bishorn con una diferencia de unos 20 minutos entre la primera y la última. Son alrededor de las nueve de la mañana.&lt;br /&gt;El itinerario de 4 km discurre por zona glaciar en su totalidad, sin riesgo aparente. Sólo un gran puente de nieve se encargó de recordarnos que bajo nuestros pies no todo es lo que parece. &lt;br /&gt;Los últimos metros hasta la cima exigen cierta atención. Su verticalidad es significativa, pero también una magnífica guinda a la ardua y pesada ascensión, que supera los 900 metros de desnivel en un interminable sube-que-sube.&lt;br /&gt;Fotos, abrazos, risas y un sorbo de cava catalán para celebrar los siete nuevos cuatromilistas y el éxito del grupo con un 20 sobre 20. Media vuelta y a deshacer el camino.&lt;br /&gt;De bajada, cada cordada va a lo suyo. Se amplían las distancias entre cordadas y la llegada al refugio se dilata. Es en este recorrido de vuelta cuando algunos sienten los efectos de la altura, del escaso descanso y del esfuerzo realizado el día anterior. Sin embargo, todos llegamos a buen puerto y dentro de unos tiempos más que razonables. Allí nos espera Isa, que ha venido a los Alpes para acompañarnos y animarnos (y hacer de chófer), aún sabiendo que su ascenso terminaba en el refugio y no más arriba, donde la nieve podría afectar su proceso de curación después de las congelaciones en el Aconcagua. Isa, gracias por todo.&lt;br /&gt;Paulatinamente, después de comentar la experiencia hidratándonos a base de cervezas y colas (de las de beber), empezamos a descender los 1.600 metros hasta Zinal. Una primera parte del recorrido es aún por nieve. De hecho, mucha nieve. Nos hundimos en ella. A veces hasta las ingles. Pero hay ilusión por lo conseguido y ganas de llegar al pueblo, así que paso a paso bajamos, cada uno a su ritmo.&lt;br /&gt;En el parking de Zinal, alrededor de una sandía que sabe a gloria, nos cambiamos de ropa y mientras unos parten dirección Barcelona otros preferimos tomarnos nuestro tiempo para comer algo que valga la pena, visitar el pueblo y realizar algunas compras.&lt;br /&gt;Aunque todos tenemos ganas de volver a casa, también somos conscientes de que estar donde estamos es un privilegio que pocas veces podemos permitirnos. Por eso, en un esfuerzo por llevarnos con nosotros todo aquello que hemos visto, tocado, sentido y vivido, hablamos y hablamos sobre lo hecho en un intento de convertir los últimos minutos antes de lanzarnos a la carretera en los primeros de un gran recuerdo. Porque en el recuerdo quedan los Alpes, el Bishorn, Zinal y, sobre todo, las emociones que experimentamos cada uno de los 20 que allí estuvimos.&lt;br /&gt;Hoy lunes, mientras escribo estas líneas, con las botas recién secas y la mochila guardada hasta la próxima, miro por la ventana y mi pensamiento me lleva muy muy lejos y me hace revivir la emoción contenida de Rafa, la juerga permanente de Toni y Eduard, el ímpetu juvenil de Maio y su tropa, la fortaleza de la familia Granero, la suave y dulce voz de Lluís, el beso de buenas noches de Isa, el saber hacer de Jordi, el optimismo embriagador de Carlos, la independencia de Marta, Oriol y compañía, la sandía más rica del mundo…&lt;br /&gt;Un abrazo a cada uno de vosotros y gracias por las horas que hemos vivido juntos.&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Lluís Lleida&lt;/em&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-2169673107126585420?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/2169673107126585420/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=2169673107126585420&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2169673107126585420'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/2169673107126585420'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/06/bishorn-4153m-alpes-suizos.html' title='Bishorn (4.153m), Alpes suizos'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TCjD1819EwI/AAAAAAAAFi0/tyT7QLME5gQ/s72-c/IMG_5936.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-4932007614245236796</id><published>2010-05-31T10:38:00.010+02:00</published><updated>2010-07-20T11:26:27.234+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='MTMM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><title type='text'>Invitación al Micro Trail Mont Marc 2010</title><content type='html'>&lt;object height="300" width="450"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/EGpqOM5Xu0s&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1?rel=0&amp;amp;color1=0xe1600f&amp;amp;color2=0xfebd01&amp;amp;border=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/EGpqOM5Xu0s&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1?rel=0&amp;amp;color1=0xe1600f&amp;amp;color2=0xfebd01&amp;amp;border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="450" height="300"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/TAN1RBDbk2I/AAAAAAAAFJ0/5rne2Hukwuc/s1600/trail-running12.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;/ a=""&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si el 19 de junio te apetece una jornada de trail running, estás invitado. Sólo tienes que entrar en la web del &lt;a href="http://microtrailmontsantmarc.wordpress.com/"&gt;MTMM2010&lt;/a&gt;, inscribirte (0€) y enviar tus datos. En la web descubrirás porqué es una Carrera Rústica poco Competitiva. Tienes tres opciones de participación: Corredor, Caminante y Voluntario. Dispones de servicio de vestuario, duchas y guardería (¡gratis!). Opcionalmente, aperitivo y almuerzo.&lt;br /&gt;La distancia a recorrer son 10 km con 500 m de desnivel positivo y 500 m de negativo. Dos horas máximo.&lt;br /&gt;La cita es en Borredà, el próximo sábado 19 de junio. ¿Corres?&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-4932007614245236796?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/4932007614245236796/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=4932007614245236796&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4932007614245236796'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4932007614245236796'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/05/invitacion-al-micro-trail-mont-marc.html' title='Invitación al Micro Trail Mont Marc 2010'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-792501235255276437</id><published>2010-05-24T19:24:00.005+02:00</published><updated>2010-07-20T10:55:26.453+02:00</updated><title type='text'>Ya tengo botas para el Elbrus</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S_q2Jsaq7pI/AAAAAAAAFJs/mP70QvM2hyI/s1600/koflach.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" gu="true" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S_q2Jsaq7pI/AAAAAAAAFJs/mP70QvM2hyI/s200/koflach.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Después de probarlas la semana pasada en el Gra de Fajol Gran, he decidido quedarme las Koflach de mi amigo y compañero Maio. Están nuevecitas y nos hemos entendido rápido en el precio.&lt;br /&gt;Como decía, las probé en la salida al Gra de Fajol Gran del día 15 de junio, en unas condiciones de nieve, viento y sensación de frío que ni en pleno invierno (ver &lt;a href="http://picasaweb.google.es/cvalverde1953/20100515GraDeFajol#5472392849690971922"&gt;vídeo&lt;/a&gt;). Esta ascención me fue muy bien como &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;entrenamiento, pues además de estas condiciones climatológicas sumé el resfriado que me impedía respirar por la nariz. Tardamos cuatro horas y media en ascender y descender los 1.000 metros de desnivel.&lt;br /&gt;Al día siguiente, 15 km de trail running tranquilo (¡tenía las piernas doloridas del Gra!). El resto de las semana, hasta el jueves nada. Ese día salí a rodar una horita, y el viernes un caco de una hora con unos 400 metros de desnivel positivo.&lt;br /&gt;Sábado descanso y domingo tirada de 34 km en solitario desde Borredà hasta el Puig Lluent y vuelta en un recorrido circular en el que acumulé 3200 metros desnivel en 5:45 minutos. Me resultó durillo. Aún no he hecho limpio del resfriado. Y sigo con las piernas doloridas. Me hago mayor.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-792501235255276437?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/792501235255276437/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=792501235255276437&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/792501235255276437'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/792501235255276437'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/05/ya-tengo-botas-para-el-elbrus.html' title='Ya tengo botas para el Elbrus'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S_q2Jsaq7pI/AAAAAAAAFJs/mP70QvM2hyI/s72-c/koflach.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-7867901285381599338</id><published>2010-04-26T17:40:00.011+02:00</published><updated>2010-07-20T10:55:54.990+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CBXR2010'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><title type='text'>La Costa Brava Xtrem Running 2010 ya es historia</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S9qOzrtGKoI/AAAAAAAAFG0/6bAzsSltn7A/s1600/P4220039.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S9qOzrtGKoI/AAAAAAAAFG0/6bAzsSltn7A/s200/P4220039.JPG" tt="true" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Muy bien. Xavi Marina &amp;amp; Cia se lo han currado. Espectacular el itinerario, el esfuerzo de la organización, los trillones de escalones, la inexactitud en las medidas en desniveles y kilometrajes, los perseguidos e inalcanzables check-points, el caos en los hoteles, las incontables calas y playas, los rincones descubiertos, la “otra” Costa Brava… En &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;conjunto, la experiencia CBXR ha resultado muy satisfactoria y recomendable. El año que viene, si todo va bien y el cuerpo aguanta, más.&lt;br /&gt;La carrera es exigente, sobre todo por unos tiempos de corte que obligan a no dormirse. También por las muy diversas superficies del terreno: desde arena de playa fina hasta pedreras, pasando por zonas devastadas por las tormentas, pequeñas escaladas, zonas de arbustos araña piernas y rompe-mallas… Por supuesto, también por el kilometraje y los desniveles que el cuerpo va acumulando. Una “extrem 100%”.&lt;br /&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;Entre las diferencias que existen con las marchas de resistencia podemos destacar una que es fundamental: los tiempos de paso que marca la organización. Hay que estar mínimamente en forma, porque para cumplirlos y no ser descalificado (manga ancha en este sentido) tienes que obligarte a correr todos los tramos que puedas, que pueden ser desde sólo 100 metros hasta varios kilómetros continuos (recuerdo con “alegría” toda la zona de costa y paseo de Palamós, interminable).&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;object height="405" width="500"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/L4LkTcvF9po&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;color1=0x5d1719&amp;amp;color2=0xcd311b&amp;amp;border=1"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowFullScreen" value="true"&gt;&lt;/param&gt;&lt;param name="allowscriptaccess" value="always"&gt;&lt;/param&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/v/L4LkTcvF9po&amp;amp;hl=es_ES&amp;amp;fs=1&amp;amp;color1=0x5d1719&amp;amp;color2=0xcd311b&amp;amp;border=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="500" height="405"&gt;&lt;/embed&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;Otra diferencia la encontramos en el tipo de participante: en su mayoría son corredores y no marchadores de montaña. Abundan los maratonianos y ultras, en su mayor parte sin el más mínimo rastro de barriga, con muchas zapatillas gastadas y una especial observancia del crono. Eso sí, mucha camaradería, compañerismo y buen rollo, características propias de cualquier prueba que implique esfuerzo y horas. &lt;/div&gt;Este primer contacto con las carreras “extremas” (que nada tiene que ver con las medias maratones de montaña y en ruta, las maratones y las largas marchas de resistencia) fue eso, un primer contacto y el inicio del ciclo de entrenamiento específico para intentar la ascensión al Elbrus en agosto. Me interesa aumentar la resistencia para largas jornadas de esfuerzo y la capacidad para superar importantes desniveles positivos. Sin duda, este ha sido un buen inicio.&lt;br /&gt;Durante la primera etapa, entre Blanes y Tossa de Mar, mi compromiso de liebre con Àngels nos llevó a entrar en meta con 30 minutos de margen. 25 km y desniveles de +1200/-1200 msnm en 4h37m. Durante la etapa la climatología nos respetó, aunque buena parte del recorrido transcurrió bajo una fina lluvia que fue empapándonos por fuera, mientras el calor lo hacía por dentro, en forma de sudor. Quien no nos respetó fue el mar, que bañó nuestros pies en más de una ocasión. Suele ocurrir cuando corres por la playa con el mar embravecido.&lt;br /&gt;La segunda etapa, entre Sant Feliu y Pals (49 km, +1500/-1500 msnm), empezó mal. Àngels se levantó de la cama con malestar y ganas de vomitar. El viaje en autocar no la ayudó, al contrario. Pese a todo, tomó la salida. Mantuvo el tipo durante 14 km, pero su cuerpo no estaba para más. Fueron 14 km de agonía, a un ritmo excesivamente lento, que además hacía intuir que no podríamos acabar la etapa en tiempo. Entonces decidió abandonar, recuperarse y asegurarse la salida en la tercera y última etapa. Esto me permitía a mí intentar recuperar tiempo. Fue un error por mi parte la estrategia que seguí. En el km 28 había recuperado muchos minutos, pero también había ido por encima de mis posibilidades, lo cual significaba que ya no disfrutaba la carrera, simplemente la sufría. Decidí abandonar y reservarme para la tercera y última etapa.&lt;br /&gt;En esta, el itinerario nos llevaba de Cadaqués a Portbou a lo largo de 30 km con un desnivel de +1000/-1000 concentrados en dos grandes subidas y bajadas justo al inicio y final del trayecto. &lt;br /&gt;Pactamos con Àngels que “cada cual a lo suyo”, así que nos despedimos hasta reencontrarnos en Portbou. Para mi gusto, esta fue la mejor de las tres etapas. Por una parte, porque era un territorio más en la línea de lo que estoy acostumbrado (montaña, con desniveles largos y sostenidos, superficie pedregosa); por otra, porque muchos tramos eran de terreno verde y a cierta altitud (en algunos momentos me parecía estar corriendo por el Cadí: verde, con arbustos rompe-mallas y araña piernas, sin árboles); finalmente, porque podía ir al ritmo que me permitiera el cuerpo desde el principio hasta el final.&lt;br /&gt;4h47m después crucé el arco de meta en Portbou. Àngels lo hizo en 5h58&lt;br /&gt;El momento más emocionante de toda la carrera no fue llegar a meta, fue cruzarnos con los Extrem que pasaban el control de Cadaquès en los minutos previos a nuestra salida. Los aproximadamente 170 corredores Challenge les reconocíamos el mérito de lo que estaban haciendo a través de un pasillo de aplausos y vítores que ponía los pelos de punta. ¡Unos Ultracracks!&lt;br /&gt;Bueno, en conclusión, que lo único que deja mal sabor de boca es no haber sido finishers (los dos), por un p… mal de estómago. Nada, que queda pendiente para 2011. La duda es si Challenge o… ;-)&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-7867901285381599338?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/7867901285381599338/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=7867901285381599338&amp;isPopup=true' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7867901285381599338'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7867901285381599338'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/04/la-costa-brava-xtrem-running-2010-ya-es.html' title='La Costa Brava Xtrem Running 2010 ya es historia'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S9qOzrtGKoI/AAAAAAAAFG0/6bAzsSltn7A/s72-c/P4220039.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-280076702361488079</id><published>2010-04-21T10:17:00.001+02:00</published><updated>2010-07-20T10:56:20.125+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='libros'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><title type='text'>Bajo los cielos de Asia, Iñaki Ochoa de Olza</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S860don9S7I/AAAAAAAAFFU/G-t6Tm0q0sM/s1600/i%C3%B1aki.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S860don9S7I/AAAAAAAAFFU/G-t6Tm0q0sM/s200/i%C3%B1aki.jpg" width="150" wt="true" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Los amigos de Saga Editorial presentan mañana &lt;em&gt;Bajo los cielos de Asia&lt;/em&gt;, un libro de corte autobiográfico que revela cómo entendía la montaña y la vida Iñaki Ochoa de Olza, fallecido en el Annapurna. Una historia sobre triunfos y fracasos que el himalayista había atesorado en su apasionada existencia.&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;La presentación del libro es el jueves, 22 de abril,&amp;nbsp;de 19.30h a 21.00h en Casa Àsia - Auditori tagore (Av. Diagonal, 373. 08008 Barcelona. La entrada es libre.&lt;br /&gt;Presentan la obra Ferran Latorre, escalador y miembro del equipo de Al Filo de lo imposible, Pablo Ochoa de Olza, responsable de SOS Himalaya (parte de los beneficios del libro van destinados a esta ONG), y Juan Pedro Bator, director de Saga Editorial.&lt;br /&gt;Tienes más información del libro y de Saga Editorial &lt;a href="http://www.sagaeditorial.com/asia.html"&gt;aquí&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Si los temas profesionales me lo permiten, yo iré a la presentación.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-280076702361488079?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/280076702361488079/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=280076702361488079&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/280076702361488079'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/280076702361488079'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/04/bajo-los-cielos-de-asia-inaki-ochoa-de.html' title='Bajo los cielos de Asia, Iñaki Ochoa de Olza'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S860don9S7I/AAAAAAAAFFU/G-t6Tm0q0sM/s72-c/i%C3%B1aki.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-3251876123156517210</id><published>2010-04-20T12:26:00.003+02:00</published><updated>2010-07-20T10:57:50.599+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CAM'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Alpinismo'/><title type='text'>Canal Central del Cambre d'Aze (2.750m), Eyne, Francia.</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S82Az0ALzAI/AAAAAAAAFFE/Usk1UTSuuyc/s1600/IMG_56062.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" src="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S82Az0ALzAI/AAAAAAAAFFE/Usk1UTSuuyc/s200/IMG_56062.jpg" width="200" wt="true" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Domingo 18 de abril de 2009. Esta semana la preparación para la CBXR2010 ha sido escasa. El lunes por la tarde hice 6 km de carrera continua por carretera y descanso total hasta esta ascensión por corredor de nieve. Aquí está el relato.&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;Desde Puigcerdà cruzamos la frontera con Francia y conducimos por la N-116 dirección Sallagosa. Seguimos por la misma nacional hasta el desvío de Eyne, Espace Cambre d’Aze.&lt;br /&gt;Con la nieve transformada, es tiempo de canales. O al menos eso esperamos cuando aparcamos los coches en la estación de esquí de Eyne, en los pirineos orientales franceses. Nos equipamos adecuadamente y minutos antes de las nueve de la mañana empezamos a andar (la hora de empezar de los que han hecho la paradita en Guardiola de Berguedà para zamparse una “llesca con butifarra”).&lt;br /&gt;Salimos del parking (1.800 m) a ritmo tranquilo siguiendo algunos tramos de pista de esquí. Enlazamos con la pista que une Eyne 2600 con la estación cercana de Sant Pere de Forcats. Este corto trayecto de apenas 1 km de pista nos lleva hasta el bosque de Sant Pere (1920m), donde empiezan las primeras rampas, las que finalmente nos dejarán en el circo del Cambre d’Aze (2.250m, aprox., 1h15m).&lt;br /&gt;&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S82A_EBygdI/AAAAAAAAFFM/MmbyLHAahtw/s1600/mapa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S82A_EBygdI/AAAAAAAAFFM/MmbyLHAahtw/s320/mapa.jpg" wt="true" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;La visión de las diferentes canales es espectacular. Nosotros decidimos ir a por lo fácil. Haremos la central. Desde donde nos encontramos tenemos unos 450m de desnivel hasta la salida, con inclinación de entre 35 grados al inicio de la canal hasta los 60 grados finales.&lt;br /&gt;Hay pequeñas cornisas de nieve en todas las salidas, aunque en casi todas han sido abiertas por otros pirineístas que en estos días no han dudado en practicar un tipo de ascensión de aire alpino en un lugar tranquilo, poco transitado, precioso, de fácil acceso y con moderado riesgo de avalancha.&lt;br /&gt;Poco a poco vamos ascendiendo, sin necesidad de montar seguros y ni utilizar cuerdas. La nieve está algo más blanda de lo previsto y en algunos tramos la progresión es algo penosa, pero alternándonos en la cabeza de la “cordada” vamos abriendo huella allí donde los desprendimientos de nieve la han borrado.&lt;br /&gt;El día acompaña: ni viento ni frío. Los pronósticos de lluvia son para la tarde. Lo cierto es que sudamos, al menos los que vamos en cabeza. El tramo de canal no tiene mucha historia: clavada de crampón, piolet, otro cramponazo, piolet, uno más, piolet… Y así hasta que finalmente vemos el paso de salida, la abertura en la cornisa. Ya estamos fuera. Dos horitas para 450m. Ahora toca esperar la llegada de los compañeros mientras disfrutamos la panorámica de la Vall d’Eine, la cadena de los Puigmal, el Finestrelles, Pic d’Eine… Mucha nieve y buena en toda la zona. &lt;br /&gt;Algunos esquiadores de montaña se atreven a descender por las canales. Nosotros, una vez reagrupados y después de la foto de rigor, iniciamos el descenso cresteando dirección al Serrat de Fontfreda.&lt;br /&gt;En algunos tramos practicamos el culo-esquí, lo que hace más rápido y ameno el descenso por los tramos de pista de esquí. En menos de dos horas estamos de nuevo en el parking.&lt;br /&gt;En total hemos recorrido un circuito de 9 km, con +950/-950 metros de desnivel, en un tiempo total de 5h30 minutos. El material que hemos utilizado se ha limitado a casco, piolet i crampones. Seguros, cuerdas, pitones, tornillos, etc. se han quedado colgando de los arneses o no han salido de la mochila. En todo caso, es recomendable llevarlos.&lt;br /&gt;Como premio nos regalamos un bocata, una ensalada y unas cervecitas frescas en la cercana Puigcerdà. &lt;br /&gt;Fotos y Vídeo de C. Valverde.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://picasaweb.google.es/cvalverde1953/20100417CambreDAze#"&gt;Fotos&lt;/a&gt; / &lt;a href="http://picasaweb.google.es/cvalverde1953/20100418CambreDAze#5461950770582265906"&gt;Vídeo&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-3251876123156517210?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/3251876123156517210/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=3251876123156517210&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3251876123156517210'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3251876123156517210'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/04/canal-central-del-cambre-daze-2750m.html' title='Canal Central del Cambre d&apos;Aze (2.750m), Eyne, Francia.'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S82Az0ALzAI/AAAAAAAAFFE/Usk1UTSuuyc/s72-c/IMG_56062.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-239078950808704462</id><published>2010-04-11T14:28:00.001+02:00</published><updated>2010-07-20T10:58:28.099+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='CBXR2010'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><title type='text'>Más entreno para la CBXR2010</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S8HAQpHKpRI/AAAAAAAAFE8/umfza978J0c/s1600/roclite-295.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S8HAQpHKpRI/AAAAAAAAFE8/umfza978J0c/s200/roclite-295.jpg" width="170" wt="true" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Este&amp;nbsp;sábado carrera contínua por la vía verda Ripoll - Sant Joan de les Abadesses - Ripoll para acumular kilómetros (hacía semanas que no corríamos 20 km continuos) y hoy domingo 17 km de cacos con 1500 m de desnivel total acumulado. Buenas sensaciones. Al menos para pensar en que los dos tenemos posibilidades de&amp;nbsp;acabar la CBXR. Àngels ha decidido &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;correr con las Asic Gel Kayano 16 W, se siente cómoda y no nota las molestias que las Salomon XA Pro 3D Ultra le provocaban en el talón. Yo correré con las Inov-8 Roclite 295, con buen agarre/tracción y muy cómodas.&lt;br /&gt;Los entrenamientos de este fin de semana han sido sin mochila a cuestas. Utilizaremos la Salomon XA10+3 set M, sin accesorios.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-239078950808704462?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/239078950808704462/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=239078950808704462&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/239078950808704462'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/239078950808704462'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/04/mas-entreno-para-la-cbxr2010.html' title='Más entreno para la CBXR2010'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S8HAQpHKpRI/AAAAAAAAFE8/umfza978J0c/s72-c/roclite-295.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-6276672378837903101</id><published>2010-04-06T14:04:00.001+02:00</published><updated>2010-07-20T10:59:03.493+02:00</updated><title type='text'>Preparando la CBXR2010</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S7sjOamb0JI/AAAAAAAAFEw/jymQ6oO86D0/s1600/mapa+clusa+pobla.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" nt="true" src="http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S7sjOamb0JI/AAAAAAAAFEw/jymQ6oO86D0/s200/mapa+clusa+pobla.jpg" width="182" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Preparando la CBXR del 23-25 de abril, esta Semana Santa nos hemos puesto un poco las pilas. Lo más destacado ha sido esto. El día 2 seguimos el GR-4 desde Sant Romà de la Clusa hasta la Pobla de Lillet y vuelta. Nieve&amp;nbsp;en&amp;nbsp;la zona&amp;nbsp;de Cap de la Baga de Fontanals y el Roc de Catllaràs (1600-1700 msnm). El recorrido final fue de 22 km con +1235 m y -1215 m de desnivel, en 5 horas. En la zona dels Graus de Falgars nos &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;encontramos con tres caras conocidas: Koala's Team sudando la gota gorda en un recorrido por el Catllaràs. Xavi, Manolito y Farreti dale que te pego, &lt;a href="http://www.koalasteam.com/2010/04/05/catllaras-nord-friday-corriol-fever/"&gt;aquí&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;El día 4 recorrimos la distancia que separa el Santuari de la Mare de Deu dels Oms de Borredà, con algún kilómetro por carretera. En total, 15 km +320 -615 2h20m. Al día siguiente hicimos prácticamen te el recorrido inverso, sin correr (excursión con el Borreda SMOU), con +655 -380 y en&amp;nbsp;3h10.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-6276672378837903101?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/6276672378837903101/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=6276672378837903101&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/6276672378837903101'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/6276672378837903101'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/04/preparando-la-cbxr2010.html' title='Preparando la CBXR2010'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S7sjOamb0JI/AAAAAAAAFEw/jymQ6oO86D0/s72-c/mapa+clusa+pobla.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-1719533565286876327</id><published>2010-03-08T19:57:00.001+01:00</published><updated>2010-07-20T10:59:32.016+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Barcelona'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Running'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maratón'/><title type='text'>Maratón de Barcelona: la primera de Àngels</title><content type='html'>&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S5VIieECfhI/AAAAAAAAFAU/7mxIy83QMwM/s1600-h/070320101028_1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" kt="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S5VIieECfhI/AAAAAAAAFAU/7mxIy83QMwM/s200/070320101028_1.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;A la tercera va la vencida. Primero fue la lesión preparando la Maratón de Barcelona'06. Después la retirada en la de San Sebastián'09. Ahora, por fin, reto superado: Àngels ha conseguido correr los 42.195m de la Edición 2010 de la Maratón de Barcelona.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;Ayer corrimos junto a otros 11.997 atletas y Daniel, mi hermano,&amp;nbsp;la maratón de Barcelona. Mi función en la triada era hacer de liebre de mi media naranja hasta donde fuera posible, sin haber realizado ningún entrenamiento específico en las semanas previas (ella sí) ni escuchar el esguince del tobillo derecho ni la tendinitis del segundo orquejo del pie también derecho. El tema era ir a un ritmo cómodo para los dos y cruzar la meta en 4h30m. La cruzamos en 4h37m, que no está mal si tenemos en cuenta que en el km 10 ella cayó al suelo, dejándose allí la piel, y después tuvimos que parar a que la curaran los de Cruz Roja. Calculamos una pérdida de 5 minutos, así que sólo nos desviamos 2 del tiempo&amp;nbsp;previsto.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;Pero lo interesante de la carrera fue lo bonito y magnífico del recorrido, los numerosos y bien preparados&amp;nbsp;avituallamientos, los 42 puntos de ambientación (música, spinning, baile...) y los fantásticos voluntarios (¿cobran? No lo sé, pero lo merecen) que además de numerosos tenían el detalle de fijarse en tu nombre (impreso en el dorsal) y referirse a ti por él.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;42 km&amp;nbsp;pueden resultar&amp;nbsp;muy largos, pero Barcelona y su gente se encargó de que no lo fueran tanto. Muchas personas animando por todas partes, incluso en los tramos litorales, justo al pasar el duro km 30. Muy muy bien todo. Creo que los ambiciosos objetivos que se estableció la organización para el futuro inmediato de la prueba (situarla al mismo nivel que las principlaes maratones internacionales) serán más fáciles de alcanzar gracias a esta edición 2010, que marca un antes y un después en su historia.&lt;/div&gt;Felicidades a todos los maratonianos que corrieron por la Ciudad Condal y felicidades a Barcelona.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-1719533565286876327?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/1719533565286876327/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=1719533565286876327&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1719533565286876327'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/1719533565286876327'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/03/maraton-de-barcelona-la-primera-de.html' title='Maratón de Barcelona: la primera de Àngels'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S5VIieECfhI/AAAAAAAAFAU/7mxIy83QMwM/s72-c/070320101028_1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-7963823652442773085</id><published>2010-02-25T11:33:00.001+01:00</published><updated>2010-07-20T11:00:20.625+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='montaña'/><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='catacraks'/><title type='text'>Lo de catacrack es por algo</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S4ZRxbknCsI/AAAAAAAAE_Q/brqkul2o1Tw/s1600-h/elbrus2.png" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" kt="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S4ZRxbknCsI/AAAAAAAAE_Q/brqkul2o1Tw/s200/elbrus2.png" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Una inflamación en la rodilla izquierda causada por un resbalón en sábado anterior se conjuró con la tendinitis del segundo ortejo del pie derecho. No hay mal que por bien no venga y así es como he descubierto que los de dos de los pies se llaman ortejos y se numeran del uno al cinco empezando por el gordo, que es el único al que se le asigna nombre propio: gordo.&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;Bueno, pues nada, que poco a poco voy perdiendo la forma y eso lo notaré en la Costa Brava Extrem. Pero hay que escuchar lo que dice el cuerpo y parar para dejarlo reponer. Él es más sabio que nosotros.&lt;br /&gt;En cuanto a montaña, la expe al Elbrus ya está atada. El 1 de agosto nos vamos a Rusia. La ascensión será por la ruta normal y no por la norte, como quería. Temas logísticos, falta de tiempo y, sobre todo, los 1800 metros de desnivel del último día por una ruta no complicada pero sí arriesgada por culpa de constante avalanchas (eso nos han dicho) nos han decidido por la clásica.&lt;br /&gt;Ahora llevo unos días probando las plantillas nuevas, las que deberían arreglar mi tendinitis en el ortejo y un cierto desequilibrio de cadera. Veremos. De momento va peor que bien. El domingo pasado corrí los 9km de subida a Sant Jaume de Frontanyà y los 9 km de bajada a Borredà y acabé ¡con un dolor de agudo debajo del tobillo derecho! Hoy, miércoles, volveré a salir, pero sin plantillas. Patético.&lt;br /&gt;La foto es del Elbrus.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-7963823652442773085?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/7963823652442773085/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=7963823652442773085&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7963823652442773085'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/7963823652442773085'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/02/lo-de-catacrack-es-por-algo.html' title='Lo de catacrack es por algo'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S4ZRxbknCsI/AAAAAAAAE_Q/brqkul2o1Tw/s72-c/elbrus2.png' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-784838302624833968</id><published>2010-02-05T01:35:00.002+01:00</published><updated>2010-07-20T11:00:49.286+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Koalas Team'/><title type='text'>Éxito de la Crono Escalada Koala</title><content type='html'>&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S2cfb6bbcEI/AAAAAAAAExQ/60KfK2SXPWQ/s1600-h/foto-familia-crono-pirata.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="133" kt="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S2cfb6bbcEI/AAAAAAAAExQ/60KfK2SXPWQ/s200/foto-familia-crono-pirata.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;No pudo ser. Por una vez me porté bien y después de notar que arrastraba la pierna derecha durante el rodaje del miércoles, el viernes decidí no correr la &lt;a href="http://www.koalasteam.com/2010/01/30/pota-bona-cerveses-nocturnes-montserrat/"&gt;Crono Escalada Monistrol-Montserrat&lt;/a&gt;&amp;nbsp;de los Koalas. Eso sí, me acerqué hasta Monistrol para echar una mano en la &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;logística de la organización: al final hice de aguador en&amp;nbsp;los espartanos avitullamientos koalas&amp;nbsp;intermedio y de llegada. A la llegada lo de aguador no sirve porque se servían Volls y Estrellas.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;Después de conocer a los miembros del &lt;a href="http://www.koalasteam.com/"&gt;Koala’s Team&lt;/a&gt; y sus allegados (allí quien más quien menos se conocía), puedo afirmar que:&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;1.- Beben cerveza. Mucha. No me lo creía pero ahora puedo dar fe.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;2.- Se toman muy en serio lo de montar fiesta y buen rollo.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;3.- Son capaces de reír aun cuando los gemelos están a punto de reventar.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;4.- Tienen tanto poder de convocatoria como ingenio, energía y futuro. Mucho.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;5.- Están demostrando que las cosas se pueden hacer de otra forma (“que n’aprenguin!” Es su grito de guerra).&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;6.- Rompen tópicos además de distancias, desniveles y tiempos&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;7.- Son cojonudos.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;8.- Hacen ruido y daño. En el buen sentido.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;9.- Harán mucho más ruido y mucho más daño. Tiempo al tiempo.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;10.- De mayor quiero ser Koala.&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;Bueno, ahora que ya mantenemos “relaciones”, seguro que nos iremos cruzando por esos mundo repletos de cerveza. Sort, Koales!&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;Felicidades a todos los que participaron en esta "pirata".&lt;/div&gt;&lt;div style="border-bottom: medium none; border-left: medium none; border-right: medium none; border-top: medium none;"&gt;Fotos de la Crono Escalada Monistrol Montserrat (&lt;a href="http://picasaweb.google.es/koalasteam.skyrunners/CronoPirataEnRutaAMontserrat#"&gt;Joan Torrens&lt;/a&gt;)&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-784838302624833968?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/784838302624833968/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=784838302624833968&amp;isPopup=true' title='3 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/784838302624833968'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/784838302624833968'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/02/exito-de-la-crono-escalada-koala.html' title='Éxito de la Crono Escalada Koala'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S2cfb6bbcEI/AAAAAAAAExQ/60KfK2SXPWQ/s72-c/foto-familia-crono-pirata.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>3</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-8771001977524139775</id><published>2010-01-26T08:47:00.004+01:00</published><updated>2010-07-20T11:01:16.436+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Gent'/><title type='text'>La Crono escalada a Montserrat amb el Koala's Team</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S17M5W1jkuI/AAAAAAAAEwY/0QnQ-QNx4_g/s1600-h/montserrat-monistrol1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="136" mt="true" src="http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S17M5W1jkuI/AAAAAAAAEwY/0QnQ-QNx4_g/s200/montserrat-monistrol1.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;Falten molts pocs dies per conèixer&amp;nbsp;de primera mà aquests nois del Koala's Team.. Han convocat una cronoescalada Monistrol &amp;gt; Monestir de Montserrat pel divendres al cap vespre. Quina por que em fan! Si no els coneixeu val la pena entrar al seu lloc &lt;a href="http://www.koalasteam.com/"&gt;web&lt;/a&gt; i voltar per les &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;seves bojeries i somnis. Us tinc que confesar que&amp;nbsp;a mi m'agrada l'estil festiu dels seus plantejaments i allò de ja acabarem, encara que sigui morts!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-8771001977524139775?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/8771001977524139775/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=8771001977524139775&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8771001977524139775'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8771001977524139775'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/01/la-crono-escalada-montserrat-amb-el.html' title='La Crono escalada a Montserrat amb el Koala&apos;s Team'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S17M5W1jkuI/AAAAAAAAEwY/0QnQ-QNx4_g/s72-c/montserrat-monistrol1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-8598620580364598560</id><published>2010-01-18T10:44:00.008+01:00</published><updated>2010-07-20T11:01:51.211+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='media maratón'/><title type='text'>Mitja Marató de Terrassa</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S1Q0WuCrW_I/AAAAAAAAEuw/R9KSVnHHyAM/s1600-h/perfil+mitja+terrassa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="150" ps="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S1Q0WuCrW_I/AAAAAAAAEuw/R9KSVnHHyAM/s200/perfil+mitja+terrassa.jpg" width="200" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S1QwmulznKI/AAAAAAAAEuo/guZcO04VXAo/s1600-h/mitja+terrassa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" ps="true" src="http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S1QwmulznKI/AAAAAAAAEuo/guZcO04VXAo/s200/mitja+terrassa.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;Ahhhhhhh! Sorpresa. Más desnivel del esperado (y deseado para nuestros planes). Esta media la incluimos en el plan de entrenamiento de la maratón de Barcelona que Àngels tiene como objetivo (su primer maratón). En esta carrera mi papel era el de liebre para marca un ritmo de 6' x km con aceleración en los últimos cinco kilómetros para cubrir la distancia en 2h00m. No pudo ser, básicamente como consecuencia de las altas pulsaciones que alcanzaba Àngels por las intensas y largas cuestas (le salió una media de 176 ppp), que teníamos que procurar bajar en los llanos y bajadas. El tiempo final fue de&amp;nbsp;2h04m. Eso sí, llegamos juntos, cogidos de la mano, cumpliendo así mi compromiso con ella (¡como siempre!).&lt;/div&gt;&lt;div style="text-align: left;"&gt;Vídeo llegada &lt;a href="http://www.visquemterrassa.tv/tv/?idprog=8135"&gt;aquí&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;En esta media volvimos a reencontrarnos parte de los Lleida. Mi hermano Daniel estuvo con nosotros hasta el km 16, aproximadamente, momento en el que empezó a tirar un poco más para llegar en las 2h00m que tenía como objetivo. Esta vez no sufrió tanto como en la de Vic. Se nota que vuelve a entrenar. Felicitats, Dani.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-8598620580364598560?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/8598620580364598560/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=8598620580364598560&amp;isPopup=true' title='1 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8598620580364598560'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/8598620580364598560'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2010/01/mitja-marato-de-terrassa.html' title='Mitja Marató de Terrassa'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/S1Q0WuCrW_I/AAAAAAAAEuw/R9KSVnHHyAM/s72-c/perfil+mitja+terrassa.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-3520558905496056664</id><published>2009-12-03T19:52:00.006+01:00</published><updated>2010-07-20T11:06:47.410+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Maratón'/><title type='text'>Maratón de San Sebastián</title><content type='html'>&lt;img alt="" border="0" height="150" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5411079583283725682" src="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/SxgENjz-xXI/AAAAAAAAEjc/p_K3X9htoe8/s200/diloma+san+sebastian.jpg" style="float: right; height: 240px; margin: 0px 0px 10px 10px; width: 320px;" width="200" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;Primera carrera de Maratón (42.195 m). 4h11m. Tranquilidad y buenos alimentos. El objetivo era llegar sin hacer CRACKCATACRACK. Objetivo cumplido. ¿La Estrategia? Aguantar, simplemente. ¿El Cuerpo? Preparado, pese a un entrenamiento previo de tres meses muy anárquico y poco exigente. ¿La Mente? Con ganas y clara. No falló.&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;Muy buen ambiente por las calles de una bella ciudad. El clima agradable, aunque con viento y algunos minutos de llovizna. El momento más duro: entre el kilómetro 26 y el 28. Allí me alcanzó un grupito al que no dudé en unirme (llevaba varios kilómetros distanciado de cualquiere otro atleta) y "me llevaron" hasta el kilómetro 35, donde decidí bajar un poquitín el ritmo para asegurar la llegada a la meta, a sólo siete kilómetros, dentro del estadio de Anoeta. Muy bien por los incansables donostiarras que nunca dejaron de animar a los corredores.&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-3520558905496056664?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/3520558905496056664/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=3520558905496056664&amp;isPopup=true' title='2 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3520558905496056664'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/3520558905496056664'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2009/12/maraton-de-san-sebastian.html' title='Maratón de San Sebastián'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/SxgENjz-xXI/AAAAAAAAEjc/p_K3X9htoe8/s72-c/diloma+san+sebastian.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>2</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-4486158976552002940.post-4951485451474081088</id><published>2009-12-03T19:47:00.004+01:00</published><updated>2010-07-20T11:06:05.930+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Ultra Trail'/><title type='text'>117 km non-stop i autosuficiència</title><content type='html'>&lt;div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/SyZ1__bvK5I/AAAAAAAAEkc/SgIFT5gmj_w/s1600-h/BM.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; cssfloat: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"&gt;&lt;img border="0" height="200" rs="true" src="http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/SyZ1__bvK5I/AAAAAAAAEkc/SgIFT5gmj_w/s200/BM.jpg" width="156" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;El 18 d'octubre de 2009, a les 11h47m vaig arribar al Monestir de Montserrat, desprès de 27h47m, 117 km, +3177m de desnivell positiu i 3306m de negatiu. Vaig sortir a les 8h30m del dissabte de la Plaça de Borredà. &lt;br /&gt;Tenia calculats un total de 110km però... Especialment un tram dels dos que no havia recorregut durant la preparació, va ser molt perdedor... I de nit encara molt més. &lt;br /&gt;&lt;a name='more'&gt;&lt;/a&gt;El dia abans havia anat a muntar sis punts d'avituallament de líquids i sòlids), i no vaig tenir cap problema: tots eren allà on els havia deixat! (ben amagats entre matolls).&lt;br /&gt;Al km 65, a Cabrianes, vaig fer una parada de 45 minuts per sopar una mica, canviar els mitjons i ruixar-me amb els esprais màgics que ens ajuden a seguir (si més no, psicològicament). Entrepà de pernil, amanida de pasta, dues mandarines, aigua, cola, cafè, xocolata, pastilla de ibuprofè i un “Huesitos”.&lt;br /&gt;En aquest punt m’esperava el meu bon amic Francesc Albero. A partir d’aquí em faria d’acompanyant i, sobre tot, de lleure durant la nit i la pujada a Montserrat. Sense ell, aquest RI no hagués estat superat (RI vol dir Repte Individual i no pas “Repostaje Inteligente de Leopoldo Abadia - Repsol”). Moltes gràcies, Francesc.&lt;br /&gt;Fins aquest punt de trobada vaig acumular 66km en 12h52m, amb una hora i mitja última ja de nit. Els altres 51 km restants els varem recórrer en 14h55m&lt;br /&gt;Com el RI era fer el camí seguint sempre el GR-4, un cop al peu de la muntanya de Montserrat es va pujant i pujant fins un punt on 500 o 600 o 10.000 esglaons, tant fa, doncs a aquestes alçades sols penses en arribar, et baixen fins el Monestir. Es el “remate” final pels castigats genolls i quàdriceps.&lt;br /&gt;Les seqüeles del dia desprès son una butllofa al peu esquerre i la part posterior del genoll, també de la cama esquerra, inflamada. Tinc la cama una mica bloquejada, sobre tot en fred. Fa força dolor. Desitjo que tot sigui qüestió d’aplicar gel i algun ibuprofè antiinflamatori. &lt;br /&gt;Finalment, voldria respondre a una pregunta que durant els dies previs m’han fet algunes persones, sorpreses perquè algú penses en sortir un matí d’aquest poble del Berguedà dirigint les seves passes a Montserrat sense motiu aparent. La pregunta en qüestió era perquè feia una cosa així. La veritat es que no tenia molt clara la resposta, però caminant sol i en silenci durant tantes hores vaig trobar la resposta: he fet la Borredà - Montserrat perquè sem va ocórrer fer-la, senzillament. La qüestió es “moure`s”, imaginar coses i fer-les, sense més. Ara que ja l’he fet, tindre que començar a pensar en un altre RI per alegrar la vida, ¡que si no es molt avorrida!&lt;br /&gt;Quin és el teu RI? Imagina’l i fes-lo!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/4486158976552002940-4951485451474081088?l=lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/feeds/4951485451474081088/comments/default' title='Enviar comentarios'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=4486158976552002940&amp;postID=4951485451474081088&amp;isPopup=true' title='0 comentarios'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4951485451474081088'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/4486158976552002940/posts/default/4951485451474081088'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://lluislleidacrackcatacrack.blogspot.com/2009/12/el-18-doctubre-de-2009-les-11h47m-vaig.html' title='117 km non-stop i autosuficiència'/><author><name>Lluís Lleida</name><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='27' height='32' src='http://4.bp.blogspot.com/-8EF31sL0sxs/TkkqNjf-pdI/AAAAAAAAHbQ/p2klDxWRgS4/s220/potito%2Bretallada.jpg'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_hD4MGnGG188/SyZ1__bvK5I/AAAAAAAAEkc/SgIFT5gmj_w/s72-c/BM.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
