EL SECRET PER ARRIBAR TÉ POC SECRET

Primera edició de "La Berguedana del CAM"
AVUI, DIUMENGE
Com li vaig prometre, he sortit a córrer amb el meu fill. Des d'un bon principi, noto a les cames les 15 hores i els 54 quilòmetres i 5.700 metres de desnivell acumulat d'ahir. Potser també noti l'edat, que un ja no està per trots un dia sí i altre també.
Mentre corríem per una pista de terra recta en lleugera pendent, Sergi m'ha preguntat: "Per què si penses que no arribaràs al final, et canses i no arribes?".
He meditat uns segons la resposta: "Perquè arribar o no arribar depèn de la teva ment". Sense abandonar el seu alegre ritme de gambada, m'ha mirat buscant una resposta més clarificadora. "Mira –li he dit-, avui estic cansat i adolorit per la pallissa d'ahir a"La Berguedana", però com em fa il·lusió sortir a córrer amb tu i just per aquesta pallissa d'ahir avui em sento feliç i bé, aquí estic. Cansat com estic, la que corre és la meva ment i no les meves cames. Si córrer o no córrer depengués del meu cos segurament ara no seria aquí amb tu, estaria descansant a la terrassa d'un bar".
Com no l'he vist molt convençut -i el seu ritme moderat m'ho permetia- he seguit l'explicació: "Sergi, encara que sembli que el que et porta des d'aquí fins allà és només la força de les teves cames, el que de veritat fa que arribis fins allà és la força de la teva ment. Ella és la que ordena a les cames que es moguin o que no es moguin. Estar físicament fort o entrenat és important i facilita les coses, però és sobretot la teva ment la que ha d'estar forta, és a dir, il·lusionada i motivada davant el repte i convençuda que pot assolir-lo i fins i tot superar-lo. Quan la ment està forta el pensament és positiu i és quan confies que pots fer-ho. Llavors, el cos reacciona també positivament, segueix endavant i augmenten les teves possibilitats d'arribar fins on t'havies proposat. Quan passa al revés, quan la teva ment pensa en negatiu, et debilita. Pensar que no podràs disminueix les teves possibilitats fins a l'extrem d'obligar-te a abandonar. A no arribar. Ho entens ara?".
Amb els seus ulls clavats en l'horitzó m'ha dit: "Sí. Quan arribem a la carretera la creuarem i pujarem la pujada del carrer Manresa fins a dalt i sense parar". En Sergi se sentia fort, pensava en positiu i es veia capaç de fer-ho. Volia fer-ho. La seva ment estava preparada i disposada a superar el repte que tenia per davant.
La seva fragilitat muscular ha escoltat la força de la seva ment i ho ha aconseguit.

AHIR, DISSABTE

Això mateix va ser el que va passar durant la primera edició de la travessa de muntanya "La Berguedana del CAM Gósol - Borredà", tant entre els que van recórrer el primer tram, de 26 km (+600 / -750 m), com entre els que van superar o intentar superar la "Integral dels Matxotes", de 54 km (2400 / - 3.300 m). Entre els primers, perquè molts van superar el seu rècord de distància en completar el recorregut de 26 km. Entre els segons, perquè molt pocs abans s'havien enfrontat a aquestes proporcions quilomètriques, de desnivell i horàries.
Uns i altres es van enfrontar a un repte personal que van superar sobretot gràcies a la seva capacitat d'automotivació i positivisme, fonamentada en la il·lusió, l'entusiasme i la voluntat d'avançar. Fins i tot aquells que van arribar al seu límit abans de fer-ho a Borredà van demostrar, pel simple fet d'acceptar participar en aquesta activitat, haver disposat i usat aquestes qualitats, d'altra banda imprescindibles en activitats de llarga distància, alta exigència física i prolongada durada.
La "Integral dels Matxotes" no és cap broma. És una ruta dura, com bé saben els que la van culminar o ho van intentar. Van ser 15 dures hores, amb un tram clau de 10 quilòmetres que vam trigar unes quatre hores a superar, amb pujades quilomètriques que en alguns punts arribaven a pendents properes als 20 graus i que incloïa una cresta llarguíssima i aèria dissimulada entre vegetació.
En aquest tipus d'activitats, convertides en veritables reptes, per molt alta que sigui l'exigència física aquesta sempre és inferior a l'exigència mental. La millor prova d'això és el que sempre passa conforme ens acostem a l'objectiu. Els supervivents de la "Integral dels Matxotes" demostraven amb la seva actitud, comentaris i energia que l'últim tram abans d'arribar a Borredà, d'una mica més de tres hores, era el millor pel que fa a percepció del seu estat físic i, per descomptat , anímic. I això després de ¡12, 13, 14 i 15 hores d’apa som-hi i seguim! Sembla fora de tota lògica, no? La conclusió és òbvia: físicament tots podien més, molt més, perquè la seva ment il·lusionada impulsava els seus passos davant la visió d'un final proper i abastable.
A la convocatòria van respondre companys, amics i coneguts de molt diferent estat físic, experiència, sexe i edat. Només dos d'un total de dotze van abandonar (un per lesió i un altre després d'haver recorregut 40 km i superar el 75% del desnivell total).
Com ha passat en anteriors experiències en les que el grup era de composició tan heterogènia, també a "La Berguedana" vam gaudir d'un gran clima de col·laboració, distès, alegre i festiu, que va propiciar les interrelacions i les noves amistats. Sens dubte, també la pròpia naturalesa de l'activitat: un entorn magnífic, moltes hores junts, gran esforç individual i col·lectiu, algun moment de penúria i pluja, i sobretot compartir el sentit d’un mateix anhel (arribar a Borredà, junts). Tot això va ajudar a crear el gran ambient que vam viure.
Una vegada més, ha estat el camí i tot l'esdevingut en ell, incloses la foscor i les estrelles, el que ha fet d'aquesta experiència quelcom memorable que perdurarà en la nostra memòria.

DEMÀ, DILLUNS

Ens llevarem del llit per seguir amb la nostra vida quotidiana, però segurament no serem exactament igual que abans de "La Berguedana". Les grans experiències -i crec que per a molts de nosaltres aquesta ha pogut ser-ne una- deixen un petit pòsit en el nostre interior. Una cosa gairebé sempre imperceptible i indescriptible, però que som capaços de percebre clarament.
Un sentiment comú entre tots aquells que han superat els seus límits sol ser el de sentir-se més forts que abans. Una força que no és física. Que només se'ns manifesta interiorment. Una força que ens murmura que si hem pogut aconseguir o superar un objectiu som capaços ara d'enfrontar-nos-en a un altre igual o superior, en el mateix àmbit d'actuació i fins i tot en altres ben diferents, com en el del treball o el de les relacions personals.
Aquesta força no és ni més ni menys que la que brolla de la nostra ment revitalitzada. En aquest cas per "La Berguedana".

Ja veus, doncs, que l’únic secret per superar els grans reptes te poc secret: ment positiva i capaç, forta.


I Bergadana: Gósol - Borradà from Carlos Valverde on Vimeo.

FELICITATS A TOTS
Àngels: 26 km, primer tram
Carlos: 28 km, segon tram
Enric: Límit personal superat: 26 km
Francesc: Superada la "Integral dels Matxotes"
Francesc: Superada la "Integral dels Matxotes"
Jordi: Superada la "Integral dels Matxotes"amb greu picada d'abella inclosa
Josep: Superada la "Integral dels Matxotes"
Lluís: Límit personal superat: 40 km
Lluís: Superada la "Integral dels Matxotes"
Mercè: Límit personal superat: 26 km
Mònica: Superada la "Integral dels Matxotes"
Raül: retirat per lesió
Roger: Superada la "Integral dels Matxotes"amb NOMÉS 14 ANYS.
Rosa: Límit personal superat: 26 km
Rosa: 26 km, primer tram
Sergi: Límit personal superat: 26 km
Tanya: Superada la "Integral dels Matxotes"
Xavi: Superada la "Integral dels Matxotes"

AGRAÏMENTS
A la família Camprubí – Gallet, de Borredà, per la rebuda a la meta, la seva hospitalitat i la "coca amb xocolata". També per permetre al seu fill Roger completar la "Integral" tot confiant-lo a un grup d'adults sonats.
A Francesc i Rosa per la seva dedicació i entusiasme contagiós.

(FOTOS) (VÍDEO)

Cursa de la Mercé 2011 a Barcelona

Vaig assolir el propòsit de baixar de 50 minuts en els 10 km de la cursa: 47'37". Justet! La organització va decidir que ella organitzava els calaixos de sortida en funció de temps acreditats en anteriors curses. Però a diferencia d'altres vegades i gaire be totes les cursos, aquest cop van ser l'organització la encarregada de "buscar" quin era el temps de cada participant. En el meu cas, no de deurien trobar o buscar, per què em van situar el l'últim calaix de sortida. El resulta va ser què al davant meu tenia milers de persones a les que avançar fent "siga-sagues". Per la resta, be, a excepció dels carrils de repartiment dels isotònics al lloc d'arribada, que es col·lapsen i en fan estar 10 minuts (en el meu cas) fent cua per sortir d'allà.

L'ÀNGELS SUPERA EL REPTE SUB-36H A CAVALLS DEL VENT

CAVALLS DEL VENT SUB-36 H

18 i 19 d’agost de 2011

Al repte personal de l’Àngels Salvador si va sumar el Francesc Batlle i jo mateix. Els temps indicats son totals, es a dir que no descompten els temps de recuperació en els diferents refugis de pas. En tot cas, a excepció de Gresolet, a la resta de refugis de pas vam gastar uns 10-15 minuts entre segellar, beure algun refresc, carregar aigua fresca i comentar la jugada amb els guardes. Al Estasen aquest temps va ser de dos minuts per que anàvem amb el coet al cul.

Sortim a les 06.15h del refugi Rebost. Enfilem direcció Niu d’Aliga i triguem 2.05h a posar el primer segell al passaport de Cavalls del Vent. Seguim i fem cim a Penyes Altes. Arribem a Serrat de les Esposes 4.10h desprès del control de Niu. Acuarius, barretes i seguim.

AQUEST ESTIU, UN PARELL DEL CAM S'HAN BANYAT A LA PLATJA D'OLOT

Francesc Batlle i Lluís Lleida han estat els afortunats que han submergit els seus no gaire estilitzats cossos dins les aigües de la platja de la capital de la Garrotxa. El que no sabem és si ignoraven que a Olot no hi ha platja o si encara sabent-ho els era igual trobar-la a 108 quilòmetres de distància. Aquí tenim les redaccions que ens han preparat sobre "Un dia de platja".

Si vols llegir les respectives cròniques (molt interessants), pots fer-ho en aquest enllaç:

Cròniques d'Olot.

OLOT>GIRONA>SANT FELIU DE GUIXOLS 97 KM NOCTURNA NON STOP / SUB-20H

Per començar les vacances d’estiu, un bany a la platja d’Olot, que es troba situada a… Sant Feliu de Guixols!

Seguint i empalmant a Girona capital  dues Vies Verdes, el repte es un trail running de entre 95 i 100 km de distància estimada i uns desnivells força moderats de +516 m i -931 m.

Per evitar la calor i donar una mica més d’ambient, gran part del recorregut es farà amb llums frontals (lluna nova del 30 al 31 de juliol, el sol marxa a les 21.59h i torna a les 07.22h).

Cada participant serà autònom i autosuficient.

Es una proposta del company Lluís Lleida.

FITXA TÈCNICA

·         Kilometratge: 95 – 100 km

·         Desnivells acumulats: +516M -931M

·         Temps estimat: entre 14 i 20 hores

·         Tram Olot – Girona: 57 km

·         Tram Girona – Sant Feliu: 40 km

Tota la informació en PDF.

Finalitza el projecte Experiència 4000

Última entrada de www.experiencia4000.com: LA FORTUNA DE FRACASSAR

Més fotografies a www.experiencia4000.com

"Si recordes, en tancar les portes de l'autocar a Parets, els organitzadors us vam dir que donàvem per acabat el projecte Experiència 4000. Des del punt de vista d'aportar-vos motivació, coneixement, voluntat i confiança per intentar ascendir un pic de 4.000 metres, el treball estava fet. Sense treure mèrit a l'exigent i sempre costós ascens que encara teníem per davant, enteníem que l'èxit personal de cada un de vosaltres era haver decidit participar en el projecte. L'èxit era estar dins d'aquell autocar, atorgant gairebé rang d'anècdota al fet d'assolir o no el cim del Bishorn.
Doncs bé, hem de reconèixer que estàvem equivocats. No sabíem que el Bishorn havia decidit que Experiència 4000 no acabava a Parets, que seguia en els seus vessants nevats.

Tanquem inscripcions al Micro Trail de Borredà

El Micro Trail Mont Marc 2011 t’espera. A que tens més por, a les pujades o a les  pedres?

Places limitades només per a valents.

23 de maig data límit per fer la teva inscripció.

No et perdis el segon vídeo amb el test en versió trail running i tota la informació que necessites per decidir-te a: http://microtrailmontmarc2011.wordpress.com/

Aquest any et menjaràs fins i tot les pedres.

L’Equip Organitzador del MTMM2011

Teniu info a la web i aquí un petit testimoni:

Juliol serà un mes avorrit

Estic content i alhora nerviós.Demà passat és el principi de la fi. M'explico. Dissabte es dóna la sortida de la Intermón Oxfam Trailwalker. Vaig d'assistència de l'equip de la UEC de Sants, de suport de l'equip ICT Filtración i de contacte amb l'equip CAM-Solidari. El primer va ser qui em va demanar participar amb ells en aquesta aventura. Al segon li vaig proposar jo de participar-hi oferint-me com a preparador, i al tercer, l'equip del meu club, doncs això, que ja no hi havia més possibilitats de fer alguna cosa amb ells.
Durant els últims mesos he estat "entrenant" a l'ICT Filtración. Tots els components de l'equip són nous en això, per això estic molt a sobre d'ells. L’experiència ha estat súper satisfactòria per a mi (i espero que per a ells també, es clar). . Racionalment estaré complint el meu compromís amb els de la UEC, però emocionalment estaré amb els d'ICT Filtración. Espero poder-los anar motivant si ens trobem en els avituallaments. Els he fet aquest vídeo d'última hora.

La setmana després em toca la Costa Brava Extrem Running, per això vaig decidir no participar en l'equip de competició de la Trailwalker. Se'm feia difícil pensar en una recuperació òptima dels 100 km de la IOT per enfrontar, una setmana després, els 135km i 5.500 metres positius en 25 hores de la CBXR.

Després, el 4 de juny, el Micro Trail Mont Marc de Borredà, del que en sóc organitzador (estàs convidat a participar). No sé si la correré. Dependrà de dues coses: de la meva recuperació després de la CBXR i de com tingui resolt tots els temes organitzatius per a una carrera que en aquesta segona edició segurament superarà els 150 participants. Veurem què decideixo.

Finalment, per al 26 del mateix mes, Alps. El projecte Experiència 4000 serà el colofó ​​a sis intensíssims mesos d'organització i coordinació d'esdeveniments, i de participació en ells des del punt de vista d’impulsor, de coordinador,  d’entrenador i de formador.
Total, que vist el historial, juliol ja em sembla avorrit...

El siginficat de guanyar

“Guanyar no vol dir acabar en primera posició. No vol dir batre els altres. Guanyar és vèncer-se a un mateix. Vèncer el nostre cos, els nostres límits i les nostres pors. Guanyar vol dir superar-se a un mateix i fer realitat els somnis. Hi ha moltes curses que he acabat en primera posició, però en les quals no m’he sentit un guanyador. En creuar la meta no he plorat, no he saltat d’alegria i les meves emocions no han estat una tempesta sense rumb. Simplement, avia de guanyar la cursa, acabar davant dels altres i, abans i durant la cursa, estava segur que arribaria el primer. Sabia que no era un somni, i en cap moment la meva ment no va arribar a plantejar-se què seria el no vèncer. (...) No hi ha cap repte, no hi ha cap somni que es desperti al darrera. I això, al menys per a mi, no és guanyar. Al contrari, he vist grans guanyadors, persones que s’han vençut a elles mateixes i que han creuat la línea de l’arribada plorant, sense forces, però no per l’esgotament físic, que també, sinó sobretot per haver aconseguit acabar allò que ells sabien que en el fons només era fruit dels seus somnis. He vist gent seure al terra en creuar la meta de l’Ultra Trail del Mont Blanc i quedar-se asseguts durant hores amb la mirada perduda, amb el més gran somriure dintre seu, encara sense creure’s que el que acaben de fer no forma part d’una trampa de la ment. Saben que en despertar-se podrien dir-se que si, que ho van aconseguir, que van vèncer tots els temors i que van baixar dels somnis per fer-los realitat. He vist persones que, tot i arribar quan els primers ja han tingut temps de dutxar-se, de dinar i potser fins i tot de fer una bona migdiada, se senten vencedors, i no canviarien el que senten per res del que els poguessis oferir. I els envejo, perquè, en el fons, no correm per això? Per saber que nosaltres som capaços de vèncer les nostres pors, i que la cinta que tallem en creuar la meta no l’aguanten hostesses, sinó que està situada allà on els nostres somnis volen? La victòria no és ser capaços de posar el nostre cos i la nostra ment al límit per descobrir que aquests límits ens han portat a descobrir-ne de nous? I empènyer, a poc a poc, els nostres somnis?”

Kilian Jornet al seu llibre “Córrer o morir”, Editorial Ara Llibres


Kilian Jornet
Nascut el 1987, es quatre vegades campió mundial de skyrunning i bicampió mundial de l’Ultra Trail del Mont Blanc 2008 i 2009, entre d’altres fites tant en curses de muntanya con en esquí nòrdic. El seu palmarès és tot un rècord per a qualsevol esportista de qualsevol modalitat.


www.kilianjornet.cat

Torna el Micro Trail Mont Marc de Borredà

La cita és el 4 de juny. Aqui teniu el vídeo 1 de promo i la web oficial!